Els preus del lloguer i de l’habitatge a Manacor i arreu de les Balears estan pels niguls, i el culpable té nom i cognoms: el lloguer vacacional. Qui pot permetre’s pagar 1.200 euros per un pis de dues habitacions? Famílies expulsades del centre, joves que no poden emancipar-se i barris que perden la seva essència. Aquesta és la factura social d’un fenomen que converteix les nostres cases en hotels i els nostres veïnats en parcs temàtics per a turistes. Les dades són demolidores: més de 65.000 pisos turístics il·legals només a Airbnb, molts d’ells a les Illes, inflen la bombolla i fan impossible trobar un habitatge digne a preu raonable.
El lloguer vacacional d’habitatges, disfressat d’oportunitat econòmica, és en realitat una amenaça directa al dret fonamental a l’habitatge. Cada apartament que es lloga a turistes és un pis menys per a la gent del poble. El resultat? Preus desorbitats, desarrelament i una ciutat que perd la seva ànima. No podem mirar cap a una altra banda mentre la gent s’ha de traslladar fora del municipi o compartir pis amb desconeguts per poder viure dignament. Les plataformes digitals, en comptes de regular, han fomentat aquest descontrol i han convertit l’habitatge en un luxe reservat a qui més pot pagar.
No s’ha de permetre el lloguer vacacional d’habitatges. La convivència, la cohesió social i el futur de Manacor depenen de decisions valentes. És hora de posar límits i prioritzar el dret a viure a casa nostra per damunt dels interessos d’uns pocs. Si volem barris vius i accessibles, hem de dir prou a aquest negoci que només beneficia a uns quants i condemna la majoria a la precarietat.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.