Set varietats tradicionals de les Illes Balears avancen en el procés de comercialització legal per tornar als conreus

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), continua ampliant la seva línia de feina per recuperar i protegir les varietats agrícoles autòctones de l’arxipèlag. Durant aquest any, l’organisme ha sol·licitat la inscripció de quatre noves varietats al Registre de Varietats Comercials com a varietats de conservació, una passa administrativa imprescindible per tal que el material vegetal pugui sortir dels dipòsits i tornar als camps de conreu.

Les sol·licituds formalitzades enguany inclouen la tomàtiga de Valldemossa, la tomàtiga Cor de Bou, el pèsol de bullir i el pèsol d’esclovellar. Aquestes incorporacions se sumen a les tres darreres varietats que ja han rebut el vist i plau oficial per a la seva multiplicació i venda legal, que són la ceba vermella d’Andratx, la llentia mallorquina i la fava negra. D’aquesta manera, les empreses productores de llavors tenen l’autorització per comercialitzar-les oficialment entre els agricultors de les illes.

En paral·lel a aquests tràmits de registre, el banc de llavors de l’IRFAP, que actualment preserva centenars de varietats d’hortalisses i cereals, continua sumant nou material genètic. Recentment s’hi han afegit espècies com l’all mallorquí, l’albergínia de Ciutadella, la ceba blanca de Menorca i l’albergínia morada llarga. Aquestes llavors iniciaran ara un procés d’estudi, caracterització i regeneració periòdica que garanteixi la seva supervivència a llarg termini.

Aquestes tasques es duen a terme amb el suport de diversos col·lectius i entitats del sector, entre els quals figuren l’Associació de Varietats Locals, el Jardí Botànic de Sóller, la Xarxa de Llavors d’Eivissa i Formentera, els grups LEADER i diversos pagesos a títol individual. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha assenyalat en aquest sentit que la tasca d’investigació ha d’anar lligada a la realitat agrària i ha subratllat la importància de fer que aquest patrimoni fitogenètic torni a estar directament a disposició de les explotacions de les Illes Balears.