Un atacant de parla xinesa va donar als seus agents d’intel·ligència artificial unes instruccions de menys de 100 caràcters en xinès i els va llançar contra més de 1.200 llocs web. Segons l’anàlisi de l’investigador Snorre Fagerland, recollida per Reuters, cap al final de la setmana passada més de 100 d’aquests llocs havien estat compromesos. Entre les víctimes hi ha pàgines vinculades a Deere, SharkNinja i Cummins, tot i que es tracta d’intents d’intrusió i no necessàriament d’atacs reeixits, i l’abast real sobre les dades de cada afectat encara no està clar.

El que fa diferent aquest cas no és la tècnica, sinó l’autonomia. Els agents es basaven en Cairn, un sistema obert de resolució de problemes amb múltiples agents que no va néixer per hackejar: a partir d’un objectiu, divideixen la feina, anoten el que troben i fan servir aquesta informació compartida per decidir el següent intent. Així poden mantenir durant hores tasques de reconeixement i cerca de punts febles sense que cap persona hagi de donar una ordre per a cada moviment.

Un dels exemples documentats mostra fins on pot arribar aquesta mecànica. Després de no trobar vulnerabilitats a l’aplicació visible d’una gran companyia, el sistema va començar a rastrejar registres digitals per localitzar infraestructures associades, va trobar un panell accessible des d’Internet, va identificar una debilitat poc evident en el processament de dades i va seguir provant durant hores fins que els agents van informar que havien aconseguit que el servidor executàs ordres. «Esto no es cosa de script kiddies», va resumir l’especialista a Reuters.

El cost també canvia. Els projectes que van assolir l’objectiu van tardar de mitjana una mica menys de 23 hores, segons NorForge, però no eren 23 hores de feina humana. Fagerland estima que tota la campanya va consumir devers 5.000 dòlars en tokens, uns 50 dòlars per compromís aconseguit. Són xifres aproximades, no factures verificades, però expliquen el salt: una sola persona pot mantenir molts intents actius alhora amb un cost relativament baix.

La tendència no és aïllada. Anthropic ha documentat operacions en què sistemes d’aquest tipus assumeixen tasques de reconeixement, explotació i extracció de dades durant hores, i Google Threat Intelligence també ha vist com es passa de simples instruccions a fluxos de treball cada cop més autònoms. Moltes tècniques segueixen recolzant-se en vulnerabilitats conegudes, credencials robades o serveis exposats; el que canvia és quantes d’aquestes tasques pot delegar una sola persona. La defensa també ha de moure fitxa: quan un agent pot consultar dades, usar eines o modificar recursos, cal limitar privilegis i supervisar què fa.

Font: Xataka

Imatge il·lustrativa.