Tal dia com avui de l’any 1869 va néixer a Palma na Maria Antònia Salvà i Ripoll, una de les figures més rellevants de la literatura catalana i cabdal dins la Renaixença mallorquina. Filla de l’advocat Francesc Salvà de sa Llapassa i de na Maria Josepa Ripoll, va quedar òrfena de mare al cap de pocs mesos de néixer. Per mor d’aquesta circumstància, el seu pare la va confiar a unes tietes a Llucmajor, poble on va conviure des del bressol amb la poesia popular dels glossadors. Més endavant, als sis anys, fou educada al Col·legi de la Puresa de Palma, on va començar a donar ales a la seva vocació gràcies a les relacions del seu pare.
Devers la seva joventut va conèixer intel·lectuals de primer orde com Josep Maria Quadrado, Pere d’Alcàntara Penya i, especialment, Miquel Costa i Llobera, qui es va convertir en el seu protector i guia literari. En un entorn on la creació femenina s’acostumava a relegar a la llar, la poetessa va saber construir una veu lírica madura, lligada a la contemplació de la natura i del paisatge nadiu mallorquí, admirada per autors com Josep Carner.
A més d’escriure magnífics poemaris com Espigues en flor o El retorn, Salvà va destacar com a traductora d’autors com Francis Jammes, Alessandro Manzoni o Frederic Mistral. La seva versió de Mireia (1917) la va consagrar com la primera traductora literària de l’època moderna. Hom deia d’ella que es disfressava de traductora per trobar acceptació en el món masculí. Recordam avui el naixement d’aquesta dona pionera que va defensar sempre la unitat de la llengua catalana i va deixar una petjada inesborrable a la nostra cultura.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
