En la dramàtica final de penals, el Mallorca va veure com se li escapava l’oportunitat de coronar-se campió. L’equip, dirigit per Javier Aguirre, va demostrar una admirable solidaritat col·lectiva, especialment durant la pròrroga, on van haver de realitzar tres canvis a causa de les lesions. Aquest esperit d’equip els va permetre arribar fins a la tanda de penals, on, malauradament, els errors en els llançaments de Manu Morlanes i Radonjic van decantar el resultat a favor de l’Athletic Club. Els jugadors de Bilbao van aprofitar l’avantatge, mostrant una implacable eficàcia en els seus llançaments, i finalment van aixecar el trofeu, posant fi a una llarga espera de 40 anys sense títols.
La ciutat de Sevilla es va convertir en l’epicentre de la festa del futbol, acollint més de 20.000 aficionats mallorquinistes que van arribar amb la il·lusió de veure al seu equip triomfar. Tot i ser en minoria a les grades de l’estadi de La Cartuja, la passió i el suport dels seguidors vermells no van passar desapercebuts. Javier Aguirre va fer ajustos tàctics a la seva alineació inicial, buscant un avantatge estratègic, i el seu equip va respondre avançant-se en el marcador. No obstant això, l’Athletic va superar els nervis inicials i va aconseguir l’empat gràcies a un gol de Sancet. La pròrroga va ser un reflex de la duresa del partit, amb el Mallorca patint diverses lesions que van limitar les seves opcions. El sentiment final per al Mallorca va ser una barreja d’orgull per l’esforç realitzat i tristesa per no poder aconseguir la victòria, en una nit que romandrà gravada en la memòria de tots els presents.
