Si sortiu del Museu Diocesà i camineu cap al Mirador, us animem a descobrir unes petites finestres en els murs de la Catedral, si doneu l’esquena al mar. Allí va ser emparedada Elisabet Safortesa Gual-Desmur, filla de nobles nascuda el 1530.
En la seva joventut, Elisabet era amiga íntima de Catalina Tomàs, qui més tard es convertiria en santa mallorquina. Les dues joves passaven molt de temps juntes, i segons la tradició, va ser Elisabet qui va ensenyar a Catalina a llegir, escriure i brodar.
Elisabet desitjava ser monja, però la seva vida va prendre un camí diferent quan va ser casada. Tot i que la seva amistat amb Catalina no es va trencar, quan Elisabet va quedar vídua, va sentir que el món ja no li interessava i va decidir tancar-se en una petita cel·la a prop de la capella de Sant Pere. Encara que els responsables de la Catedral es van mostrar reacios a concedir-li aquest desig, finalment ho van permetre després d’insistir-hi força, tal com indiquen els registres de 1576.
Elisabet va viure en aquesta cel·la fins a la seva mort el 1589. Durant aquests anys, va sol·licitar que el seu espai fos reduït al mínim: va demanar que es cegés la porta per on rebia aliments i aigua, es col·loqués un torn típic dels convents de clausura, i es reduïssin les finestres a un petit forat per on entrava l’aire. Per això, va ser coneguda com la Dama Emparedada.
Els habitants de Palma expliquen que, si us apropeu a les petites finestres de la seva cel·la, encara es poden veure les restes de la cel·la, la porta antiga cegada i, amb una mica d’imaginació, podríeu sentir els laments de la dama, demanant a Déu ajuda per suportar el seu aïllament i morir aviat per unir-se amb la seva amiga santa al cel.
Si vols conneixer més… no et perdis la història de l’home del costal!
