A principis del segle XVIII, una ombra inquietant va començar a recórrer els carrers de Manacor quan el sol es ponia. Era conegut com «L’home des costal,» un personatge tan enigmàtic com aterridor que es feia veure als vespres, mirant per les finestres amb una curiositat inquietant. La seva presència deixava un rastre de por i misteri que va marcar profundament la memòria dels habitants del poble.
L’home des costal portava una màscara rudimentària feta d’un llençol blanc que li cobria tota la cara. Aquest llençol, tallat amb dos forats per als ulls, era prou simple però terriblement efectiu per espantar els qui el veien. Una corda lligava el llençol al voltant del seu cos, donant-li una aparença desmanegada però inconfusiblement sinistra. Quan els nens o les dones el veien aparèixer per les ombres, els crits d’espant no trigaven a ressonar pels carrers.
La història diu que aquest home havia sofert cremades molt greus a la cara en un accident misteriós i que, per aquesta raó, no podia parlar amb normalitat. Els sons que produïa no eren paraules, sinó gemecs inintel·ligibles que feien tremolar de terror els que s’atrevien a acostar-se prou per sentir-los. Aquesta incapacitat de comunicar-se només alimentava més les llegendes que sorgien al seu voltant: que era un espectre venjatiu, un boig fugat d’un asil, o fins i tot el dimoni mateix que caminava per la terra.
Tot i que sovint s’avisava a la policia quan se’l veia rondant, mai no el van poder atrapar. Cada vegada que els agents arribaven al lloc on s’havia detectat la seva presència, només trobaven el silenci fred de la nit i alguna finestra que es tancava ràpidament. Era com si l’home des costal fos capaç de desaparèixer en l’aire mateix.
El misteri es va intensificar quan, al llarg de diversos mesos, diverses dones van desaparèixer sense deixar rastre. Els seus familiars i veïns, desesperats, van començar a relacionar aquestes desaparicions amb la figura de l’home des costal. La por es va convertir en pànic quan, mesos després, els cossos de les dones van ser trobats en un petit forat a prop de l’ermita, amagats sota una capa de fulles i terra. No hi havia cap pista sobre qui ho havia fet, però a Manacor, tothom sabia qui era el sospitós.
El cas de l’home des costal segueix sent un dels grans misteris de Manacor, una història que es transmet de generació en generació. És un recordatori inquietant de com una figura, entre la realitat i la llegenda, pot deixar una empremta tan profunda en la memòria col·lectiva d’un poble. Potser mai no sabrem qui era realment, però el seu espectre continua rondant els carrers de Manacor quan el sol comença a desaparèixer darrere de les muntanyes.
