El pintor persegueix la línia i el color, però la seva fi és la poesia. Rembrandt

Per LLorenç Garrit – Il·lustrador

Com per l’embruixament d’una nàiade, hem deix emportar per un so. Un fil que m’acarona i em provoca curiositat. M’hi apropo, ara ja el puc reconèixer, és inconfusiblement una tonada de Joy Division, continuo, intrigat, veig una petita vaca pastant sobre gespa artificial, dins d’un aparador que pareix tret de l’antigor, i sobre el meu cap “supercalifragilisticoespialidoso”, ho he trobat! ART!

Carlos Penas és la ment creativa que hi ha darrera aquesta ben vinguda al seu estudi de la plaça Quadrado de Palma. Un lloc on la línia i la poesia no es poden distingir, es fusionen d’una manera tan simbiòtica, que pareixen disciplines idèntiques. S’hi respira un caos meticulós, una atmosfera de transgressió calculada, una espontaneïtat treballada, un aire que et transporta a la Bohème parisenca.

Un cop vaig sentir que, la inspiració, no és pels professionals. Penas no l’ha de menester per res, la seva dedicació, inventiva i talent, son l’exemple pur del vertader artista.

Caragolats de membres masculins y femenins, dansant dins de les obres, amagats darrera el tel de les virtuts colorístiques de l’artista, et collporten a sentir la luxúria de les traçades de cada peça. Observar les obres de Penas fa que et perdis dins l’orgia de les formes, sense poder treure ull, imbuït a participar de la gatzara visual, cada detall està on ha d’estar, cada jaient te el seu espai, cada color el seu to, sens dubte, un parany que l’artista ens prepara per colpir-nos d’equilibri.

L’obra de Carlos, t’he una característica genial, que a ben pocs artistes l’hi he trobat, és el concert entre estètica i bellesa. Un concepte no fa nosa a l’altre, de fet conviuen d’una manera harmoniosa, consonant, cap d’ells empoqueix a l’altre.

Crec que just em resta acabar dient: AUTÈNTIC! com si fos la paraula que, s’encarrega de culminar un conjur esotèric a un ritual pagà. Visiteu aquesta petita arca ubicada al cor de ciutat, i deixeu-vos guiar pel surrealisme de Penas, veureu com no vos deixa indiferents, i sinó, ja en parlarem!