Què passaria si cada vegada que un tècnic municipal aixeca una bandera vermella, els polítics decidissin mirar cap a una altra banda i continuar endavant? Això és exactament el que ha tornat a passar a l’Ajuntament de Manacor, on la Junta de Govern Local ha convalidat i pagat desenes de factures, tot i els informes d’objecció de la Intervenció. En només quinze minuts de reunió, el govern municipal ha donat llum verda a despeses que sumen més de 70.000 euros, moltes d’elles amb la fiscalització prèvia desfavorable del màxim responsable del control econòmic de la casa consistorial.
Si els controls són paper mullat, qui garanteix que els doblers públics s’utilitzen de manera justa i eficient?
La llista de factures aprovades amb objecció és tan llarga com variada: des de subministrament de gasoil i electricitat per a escoles i poliesportius, fins a lloguer de vehicles, reparacions d’instal·lacions esportives, revisió d’extintors, compra de material de ferreteria, serveis d’impressió i difusió publicitària, i fins a tallers de manualitats o classes de ball.
El mecanisme és sempre el mateix: l’interventor emet un informe advertint que la despesa no s’ajusta als procediments o manca de documentació, però la Junta de Govern Local, presidida per Miquel Oliver, aprova la “convalidació de l’omissió de la funció interventora”. Així, es dona carta blanca a la tramitació i pagament de les factures, tot i tenir constància formal de les irregularitats. Aquesta pràctica, que s’ha convertit en rutina, planteja una pregunta inquietant: de què serveixen els controls interns si es poden ignorar d’un cop de ploma polític?
La transparència i la bona gestió dels doblers públics queden en entredit cada vegada que es convaliden despeses sense fiscalització prèvia. Els ciutadans tenen dret a saber com i per què es gasten els seus impostos, i a exigir responsabilitats quan els mecanismes de control esdevenen simples tràmits formals. El cas de Manacor és un exemple clar de com la voluntat política pot passar per damunt del rigor administratiu, posant en risc la confiança de la ciutadania en les institucions. Si els controls són paper mullat, qui garanteix que els doblers públics s’utilitzen de manera justa i eficient?
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.