Si algú pensava que el segle XXI ens portaria solucions modernes i eficaces per als problemes ambientals, a Manacor sembla que encara estam encallats al passat. Gastar 1.560 euros en cartutxos per disparar als nius de processionària no només és una ocurrència de manual antic, sinó que és un exemple clar de com es poden malgastar els diners públics sense cap resultat real.
Aquesta tècnica dispersa els pèls urticants de les orugues, augmentant el risc d’al·lèrgies greus a persones i animals
Aquesta tècnica, té molts més inconvenients que avantatges: dispersa els pèls urticants de les erugues, augmentant el risc d’al·lèrgies greus a persones i animals; deixa residus contaminants de plom i genera un soroll que espanta la fauna i molesta els veïns. I el pitjor de tot: no elimina el problema, perquè les erugues i els seus pèls continuen sent un perill fins i tot després de rebentar els nius.
Mentrestant, la ciència i la gestió forestal moderna ofereixen alternatives molt més intel·ligents i respectuoses amb el medi ambient. Per què l’Ajuntament de Manacor no aposta per la instal·lació de trampes de feromones, que redueixen la reproducció de la plaga sense afectar altres espècies? O per l’endoteràpia, que injecta productes fitosanitaris directament al tronc dels pins i elimina les erugues de manera selectiva i sense contaminar l’entorn? O per la retirada manual i segura dels nius, que és efectiva i no genera riscos afegits? Fins i tot fomentar la presència de depredadors naturals, com els «carboners» o els ratpenats, pot ajudar a controlar la processionària de manera sostenible i ecològica.
La realitat és que disparar als nius és una mesura de cara a la galeria, antiquada i poc efectiva, que només serveix per fer veure que es fa alguna cosa, mentre es malgasten recursos i es posa en risc la salut de tothom. Manacor mereix polítiques ambientals del segle XXI, basades en l’evidència científica i el respecte pel nostre entorn.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.