La Casa de Cultura de ses Cases Noves de Santanyí va bullir d’activitat, captivada per una proposta artística que prometia sacsejar consciències. Més de 150 persones hi acudiren, disposades a submergir-se en una experiència immersiva que no deixaria ningú indiferent…
Però, què té aquesta exposició que provoca una allau de curiositat i debat? La resposta és clara: ens obliga a mirar-nos al mirall i a qüestionar qui som realment, en un món on l’ego social i la identitat personal ballen una dansa constant de pressions i influències externes.
La sensació general era d’estar davant una exposició cuidada, intel·ligent i, sobretot, necessària.
Els artistes Zoutezee i Llorenç Garrit han creat un recorregut multisensorial que va molt més enllà de la simple contemplació. Paisatges sónics que et sacsegen, visuals pictòrics que et descol·loquen i abstraccions físiques que et fan dubtar de la realitat: tot plegat, una experiència que difumina les fronteres entre allò individual i allò col·lectiu. Aquesta exposició immersiva no només vol que miris, vol que sentis, qüestionis i participis activament en la reflexió sobre com el nostre “jo” es construeix sota la mirada i les expectatives dels altres.
“L’ego i el jo” ens recorda que la recerca de l’autenticitat és més urgent que mai
La clau de “L’ego i el jo” és la seva capacitat de posar el focus en el paper de l’ego social i com aquest interfereix en la nostra percepció del que és “natural”, “autèntic” o “real”. En un temps on la identitat es veu constantment condicionada per xarxes socials, modes i discursos col·lectius, la proposta dels artistes ens convida a aturar-nos i pensar: som realment qui volem ser, o només una suma de mirades alienes?
El més impactant de la inauguració no va ser només la quantitat de públic, sinó la intensitat amb què es va viure l’experiència. La sensació general era d’estar davant una exposició cuidada, intel·ligent i, sobretot, necessària. Perquè en un món saturat d’imatges i missatges, “L’ego i el jo” ens recorda que la recerca de l’autenticitat és més urgent que mai, i que només qüestionant-nos podem començar a entendre què vol dir ser realment nosaltres mateixos.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.