Un estiu que crema, platges saturades i una veritat incòmoda: la nostra relació amb el litoral balear està marcada per la deixadesa. Durant el juliol de 2025, el servei de neteja del Govern de les Illes Balears i PortsIB ha retirat 6.479,55 quilos de residus de les costes amb 23 embarcacions entre Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. Això suposa més de 209 quilos cada dia, una muntanya de brutícia invisible per als qui només cerquen el post perfecte dins l’aigua cristal·lina.
Mallorca lidera el rànquing amb 3.656,70 kg, seguida d’Eivissa (1.265,65 kg), Menorca (1.135,60 kg) i Formentera (421,60 kg). La separació és clara: les embarcacions de platja han recollit 4.198 kg i les de litoral, 2.281 kg.
Allò més preocupant és la composició dels residus: gairebé la meitat (47,7%) són plàstics, un percentatge que evidencia una contaminació contínua i persistent. La resta del fems són fusta (36,7%), residus orgànics (7%), vegetació (5,8%), oli (0,3%) i altres materials diversos (2,5%). Bosses, botelles, llençols, restes d’embalatge i fins i tot animals morts formen part d’aquest inventari de la vergonya. El plàstic, que hauria de ser anecdòtic, s’ha convertit en protagonista d’una destrucció silenciosa: contamina la vida marina, enfosqueix les cales i trenca l’equilibri de l’ecosistema.
Cada dia, el servei de neteja s’enfronta no només a residus visibles sinó també a emergències: rescaten tortugues mutilades, retiren bidons, remolquen embarcacions, gestionen escapaments d’oli i coordinen avisos amb Salvament Marítim i el 112. La resposta existeix, però no pot ser només reactiva; cal empatia, respectar i estimar el medi ambient abans que sigui massa tard.
Pensam que “ja ho netejarà qualcú”, però la realitat és que cada objecte abandonat entre les ones danya el cor de les nostres illes. El litoral balear no pot ser l’abocador privat d’una societat indiferent. Les dades són clares, la denúncia també: cal un canvi de mentalitat urgent. La campanya de neteja segueix fins al setembre, però només l’acció transformadora pot posar fi a aquesta devastació. Estimam realment el nostre planeta, o només ens agrada admirar-lo des de la comoditat?



Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.