Quan parlem dels altres però no fem la nostra part: la paradoxa de la col·laboració ciutadana a Manacor

El malestar és palpable quan caminam pels carrers de Manacor i ens topam amb una columna ennegrida per l’orina dels cans. Les taques fosques que cobreixen aquestes estructures urbanes són testimonis silenciosos d’un problema que va molt més enllà de l’incivisme caní.

Des de fa un bon grapat de mesos, l’Ajuntament ha aprovat una ordenança que obliga els propietaris de cans a portar una botella d’aigua amb vinagre o lleixiu per netejar la orina dels seus animals. Qui no compleixi pot enfrontar-se a multes que van dels 50 als 750 euros per infraccions lleus.

Però aquí rau la gran contradicció. Som experts denunciant els incívics, omplint les xarxes socials amb fotografies indignades i exigint més controls i sancions. Tanmateix, quan arriba el moment de col·laborar activament, les excuses no es fan esperar: “És molt incòmode portar sempre una ampolla d’aigua”, “ja pago impostos perquè netegin” o “si tothom ho fa, per què he de ser jo el primer a canviar?”.

El comportament ciutadà és clau per a l’estat de neteja de l’entorn. La veritable manifestació de compromís es produeix quan neix del sentiment i la convicció que les exigències del civisme són un valor positiu. Sense la implicació real dels ciutadans, tots els esforços en la neteja urbana són insuficients.

El problema no és només econòmic ni de recursos. Com assenyalen els experts, no es tracta de netejar més, sinó d’embrutar menys. La indisciplina social atenta contra la higiene col·lectiva i afavoreix la proliferació d’insectes, rates, males olors i mala imatge.

L’educació ambiental pot desenvolupar un paper important, però ha de traduir-se en accions concretes. Portar una botella d’aigua no és només una obligació legal: és un acte de respecte cap als altres ciutadans i cap al nostre entorn.

Per aconseguir un canvi real cal deixar de ser especialistes en criticar els altres i començar a ser protagonistes del canvi. Una ampolla d’aigua a la butxaca pot semblar poca cosa, però multiplicada per milers de propietaris de cans pot marcar la diferència entre uns carrers nets i dignes o unes columnes ennegrides que parlen de la nostra falta de civisme.