Una veu antiga tornarà a encendre Manacor

La deixa del geni grec baixarà de les Coves d’Artà fins a S’Agrícola per una nit de versos, imatges i piano que promet emoció i memòria compartida. Divendres 31 d’octubre de 2025, a les 20 h, els rapsodes Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, amb el piano de M. Antònia Gomis, oferiran un recital poètic i musical a S’Agrícola.

Enguany es commemora el 125è aniversari de la composició del poema, un clàssic que Miquel Costa i Llobera va escriure entre 1900 i 1901 a Pollença i que, amb el temps, no ha deixat de créixer ni de ressonar. La deixa del geni grec beu del món hel·lènic i de la gran ombra d’Homer i l’Odissea, amb ecos de Leconte de Lisle i André Chénier, en una llengua catalana d’alta música que encara avui conserva una frescor vibrant.

La història narra l’arribada d’uns navegants grecs a Mallorca, fets presoners per una tribu de foners. Entre ells, el jove rapsode Melesigeni canta el seu comiat a la vida abans del sacrifici. El seu cant encisa la sibil·la Nuredduna, que l’ajuda i l’estima, però paga el gest amb la lapidació. La seva lira, oblidada a les Coves d’Artà, esdevé la deixa simbòlica del geni grec, l’herència de la bellesa i de la paraula.

La tribu de l’alzina, en l’imaginari del poema, concentra la força tel·lúrica i ritual de les antigues Balears, amb les Coves d’Artà i el seu entorn com a escenari mític de l’acció. Amb aquesta ambició estètica, La deixa del geni grec guanyà els Jocs Florals de Barcelona de 1902 i consolidà Costa i Llobera com a referent de l’Escola Mallorquina i de la literatura catalana. L’any 1947, Antoni Massana convertí el poema en òpera amb el títol Nuredduna, donant nova vida escènica i musical a la llegenda literària.

A Manacor, el retorn d’aquest mite es farà sentir de prop, en una casa de cultura com S’Agrícola, al cor de Sa Bassa, on la paraula dita i el piano dialogaran sense filtres amb el públic. Serà una ocasió per escoltar Melesigeni i Nuredduna amb la pell de gallina, i redescobrir com aquest clàssic continua parlant-nos del xoc entre pobles, de l’amor i del poder transformador de la veu.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.