Descobreix a manacor el llibre que transforma la gratitud en col·lagen per a l’ànima

Un dijous qualsevol pot esdevenir un punt d’inflexió quan algú t’invita a mirar la vida amb uns altres ulls. Això és el que proposa La Gratitud vol. 2. Col·lagen per a l’ànima, de Tolo Alzina i Pere Jordi Munar, que es presentarà dijous 11 de desembre, a les 20 h, a la Biblioteca Municipal de Manacor, en un acte conduït per Felip Munar. Una cita ideal per a qui cerca creixement personal, salut emocional i eines simples per viure amb més consciència.

Aquest segon volum, editat per Purpurina editorial i il·lustrat per Corine Shimith, reprèn el missatge del primer llibre: l’agraïment és un entrenament poderós per reforçar el benestar mental, emocional i fins i tot físic. Els autors parlen de “col·lagen per a l’ànima” perquè la gratitud dona consistència als petits moments de felicitat que sovint passen desapercebuts entre l’estrès diari.

El llibre anima a convertir l’acte d’agrair en un hàbit automàtic —i molt més sa que revisar el mòbil en despertar-se—, recuperant la celebració d’allò aparentment insignificant: un gest amable, una conversa que reconforta o una posta de sol des de Capdepera o qualsevol racó de Manacor. Una felicitat “low cost”, a l’abast de tothom.

La força del volum creix amb les aportacions de veus referents del creixement personal i la salut integral, com Deepak Chopra, Antoni Bolinches, Felip Munar, Fernando Daniel Peiró, Nadia Mor o Tània Cataldo. El resultat és un manual coral d’optimisme realista que vincula la gratitud amb la salut mental, la intel·ligència emocional, l’autocura i unes relacions més sanes.

Darrere el projecte hi ha l’experiència vital de Tolo Alzina —gabellí del 1969, passat del sanejament urbà al “sanejament humà” després d’un cop que li va capgirar la vida— i la mirada d’arquitecte i creador de Pere Jordi Munar, vinculat també al cinema, la literatura i la intel·ligència emocional. Les il·lustracions de Corine Shimith, artista gràfica brasilera establerta a Barcelona, afegeixen al llibre un plus d’humanitat i sensibilitat, fent visibles emocions i ferides sovint amagades.