El benestar emocional durant els estudis

Per Jaume Rigo / Orientador acadèmic

Estudiar, i fer-ho amb decisió, amb voluntat d’arribar a un objectiu que un mateix s’ha marcat, és una feina no gens senzilla. A l’exigència dels propis estudis s’hi han d’afegir infinits canvis en tots els sentits, creixement fisiològic, explosió hormonal, maduració personal, redefinició de prioritats, primeres parelles, tensions familiars… i al cap i a la fi tot això es pot traduir en estrès emocional i l’aparició d’altres problemàtiques.

És habitual sentir a l’alumnat de batxillerat dir que la seva prioritat és anar a estudiar a fora Mallorca, potser fins i tot sense saber encara quins estudis cursar, o encara que ja hagin definit els estudis que volen seguir i aquests estudis es puguin cursar a Mallorca. Sortir de ca seva i anar-se’n enfora, on puguin tenir llibertat, és per molts una prioritat, fins i tot en ocasions deixant en un segon pla els propis estudis universitaris.

També hi ha la situació de qui, després d’informar-se convenientment i de valorar-ho detingudament, ha pres la decisió que un grau universitari concret a una determinada universitat és el que s’ajusta més al que cerca, i per tant és el seu objectiu. O que té la mala sort que els estudis que desitja no es poden cursar aquí, i en aquest cas no té més remei que partir.

Però trobant-nos a les portes del Nadal, del retorn a ca seva per viure les festes, aquestes setmanes són un moment emocionalment dur per a moltes famílies. Són cada any nombrosos els estudiants que no poden aguantar més, han arribat al límits de les seves possibilitats i es plantegen deixar els estudis per aquest curs. No és senzill per a tothom viure fora del nucli familiar, en un ambient estressant i hostil, amb una agenda inexistent fora dels estudis, que requereixen una dedicació total si es volen obtenir bons resultats.

També s’hi ha d’afegir el fet que, després d’uns mesos d’haver iniciat el grau universitari, havent adquirit una mica més d’informació sobre aquella titulació i les sortides laborals posteriors, molts alumnes decideixen que aquell no és el camí, que han errat el tir. La suma d’aquests dos factors fa que en aquestes dates es produeixi la majoria dels abandonaments d’estudis universitaris.

Però què és el més important en aquesta situació? La prioritat ha de ser sempre la recuperació psicològica i, si és necessari, posar-se en mans dels professionals de la psicologia. És imprescindible erradicar l’estigma familiar i social que en moltes ocasions es produeix en aquestes situacions, per això és tan necessària la col·laboració de tota la societat. Només així es pot construir un altre futur, un altre objectiu.