Les Illes Balears i les Canàries han demanat formalment a la Unió Europea un tractament diferenciat per als territoris insulars dins el règim d’ajuts estatals. Aquesta petició s’ha concretat mitjançant una carta conjunta enviada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per part dels responsables d’agricultura d’ambdues comunitats autònomes.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, i el seu homòleg canari, Narvay Quintero, reclamen que s’adapti el reglament d’ajuts de minimis. L’objectiu principal és compensar els sobrecosts derivats de la insularitat que afecten directament la competitivitat del sector primari en aquests territoris de la Unió Europea.
La iniciativa proposa incrementar els límits màxims dels ajuts i flexibilitzar les condicions per a les empreses agràries i pesqueres. Segons els dos governs, la realitat geogràfica de les illes imposa una dependència excessiva del transport marítim i aeri que encareix de manera estructural la producció local.
En el document enviat a Brussel·les, es detalla que la fragmentació territorial i la dimensió reduïda dels mercats interiors són desavantatges permanents. Per aquest motiu, consideren que el marc normatiu actual no permet a les administracions regionals actuar amb la intensitat necessària per protegir els seus productors.
Aquesta reclamació conjunta dona continuïtat a un acord anunciat el març passat per les dues administracions autonòmiques. Ambdues regions defensen que les illes han de ser reconegudes com una categoria específica que necessita eines de suport pròpies per garantir la viabilitat de la seva economia agroalimentària i pesquera.
Pel que fa al sector de la pesca, el text subratlla la importància de la flota artesanal. Aquests pescadors s’enfronten a sobrecosts logístics i de transport que comprometen la rendibilitat d’una activitat fortament arrelada al territori, però molt vulnerable als canvis en els preus dels subministraments i inputs bàsics.
La proposta també inclou la necessitat d’adaptar les regles a la indústria agroalimentària que treballa amb producte local. Els governs defensen que aquestes mesures no suposen un avantatge competitiu injustificat, sinó que són imprescindibles per assolir la cohesió territorial i la sostenibilitat del model europeu actual.
Finalment, el sector primari balear i canari confia que la Comissió Europea integri aquestes especificitats en el procés de revisió normativa que s’està duent a terme. L’adequació dels ajuts és vista com una passa fonamental per assegurar la seguretat alimentària i el futur del món rural en un context de canvi global.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.