Christian Volker Llull, nascut a Manacor el 1962, ens ha deixat. Amb ell s’apaga una veu inconfusible i una mirada capaç de veure la bellesa on els altres només veien rutina. Músic, pilot i ambaixador de la llibertat creativa, Volker ha estat una d’aquelles ànimes que va connectar el cel amb la terra, literalment i simbòlicament.
Els qui el van conèixer el descriuen com algú que vivia amb intensitat cada repte. De jove, va formar part de MAC, una banda pionera del punk-rock manacorí dels anys vuitanta. El seu esperit inconformista i elèctric va marcar una època, i el tema dels MAC, En dissabte encara ressona entre els nostàlgics. Amb el mateix entusiasme, dècades més tard, va tornar als escenaris amb XorC i el Ramonikos, una banda que va recollir aquell esperit rebel i el va portar a nous públics.
Però Christian no només feia vibrar amb la música. També va ser un apassionat de l’aviació. Format com a pilot als Estats Units, va volar per mig món. La seva relació amb el vol era tan profunda que, en deixar els avions, va trobar en els drons una nova manera de mantenir-se a les altures. Així, va néixer la seva faceta com a operador de drons i fotògraf aeri, retratant des del cel els racons més bonics i amagats de Manacor.
La seva exposició La bellesa manacorina a ras de cel, inaugurada fa poc més d’un mes a s’Agrícola, va ser el seu darrer regal a la ciutat. Una col·lecció de trenta imatges plenes de llum i nostàlgia, que mostren una Manacor diferent, tendra, observada amb ulls d’amor i tècnica impecable. Era, com solia dir ell, “una manera de volar sense haver d’enlairar-se”.
Christian Volker deixa un buit immens entre els amics, la família i tota una comunitat que va aprendre a mirar el món a través del seu talent. El seu llegat és múltiple: les cançons, les fotografies i, sobretot, aquella passió insubornable per viure intensament, amb les ales sempre preparades per tornar a enlairar-se.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.