Confiar en una altra persona implica calcular riscs i beneficis en qüestió de segons. Dos estudis neurocientífics publicats el 2026 a les revistes especialitzades Cortex i Nature Neuroscience han analitzat els mecanismes cerebrals que s’activen quan una persona decideix refiar-se d’algú o cooperar-hi, demostrant que no existeix un únic centre neuronal de la confiança, sinó una xarxa complexa que avalua diferents factors socials i d’incertesa.
En el primer treball, un equip d’investigadors va analitzar la resposta cerebral de 31 voluntaris mitjançant ressonància magnètica funcional mentre participaven en un joc de preses de decisió financeres. Els resultats varen mostrar que el cervell processa de manera diferent el perill de perdre diners segons si la decisió final és confiar o no. Quan els participants decidien arriscar-se i confiar, s’activava la cortesa cingulada mitjana anterior. Per contra, quan optaven per no confiar davant un risc elevat, la resposta es concentrava en el putamen i la cortesa motora.
La segona investigació, donada a conèixer el 19 d’octubre, va anar més enllà i va enregistrar de manera simultània l’activitat cerebral de parelles de pacients mitjançant elèctrodes intracranials durant un joc de cooperació conegut com el dilema del presoner. Els científics varen observar que, durant els moments de cooperació mútua, es produïen patrons de coordinació a l’amígdala de tots dos individus, una regió clau en el processament de les emocions i les relacions socials.
Tot i aquests avenços, els autors d’ambdós treballs recorden que les relacions humanes reals són molt més complexes que les proves de laboratori. La confiança continua essent una decisió presa sota incertesa, on el cervell fa estimacions sense tenir mai una certesa absoluta sobre les intencions de l’altre.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.











