Per Carles Grimalt / Explorador Social
L’eclipsi total de Sol va convertir durant unes hores els pobles, els camins i els petits turons del Llevant de Mallorca en improvisats punts de trobada per viure plegats un fenomen excepcional. Al nucli de Son Macià, fins i tot les festes el varen convertir en protagonista.
Hi va haver un romanticisme estrany en aquella espera compartida.
No era només un eclipsi. No era només la Lluna passant per davant el Sol, ni aquell minut llarg de foscor que feia mesos que astrònoms, institucions i mitjans intentaven explicar. Era veure famílies senceres carregant cadires, amics cercant un marge amb bona vista, padrins i nets compartint ulleres d’eclipsi i centenars de persones mirant, totes alhora, cap al mateix punt de l’horitzó.
El 12 d’agost de 2026 el Llevant de Mallorca va mirar cap a ponent.
El fenomen arribava en un moment especialment delicat per a l’observació. A Mallorca, la totalitat es produïa poc abans de la posta de sol, amb l’astre a només uns dos graus sobre l’horitzó. Per això, durant l’horabaixa, molts dels petits turons i elevacions del Llevant varen anar adquirint una vida poc habitual. Sense grans escenaris ni convocatòries, aquí i allà apareixien petits reductes de gent: quatre cotxes, una família, una guarda d’amics, algú amb un trípode, qualcú que havia duit una gelera, infants impacients i moltes ulleres de cartró preparades per mirar el Sol.
Era una suma de petites comunitats improvisades.
Paral·lelament, les administracions havien preparat diversos espais per concentrar l’observació de manera segura i, al mateix temps, havien restringit l’accés a alguns dels punts més sensibles davant la previsió d’una gran afluència de persones.
A Manacor, la Direcció General d’Emergències i l’Ajuntament habilitaren el parc de na Molla i el camp de futbol de s’Illot. A Felanitx, Son Matamoros es convertí també en un dels principals punts de trobada, amb un dispositiu de seguretat, ambulància, lavabos i control d’accessos.
Així les coses, també es varen establir restriccions en alguns indrets elevats per evitar col·lapses i problemes de mobilitat. A Felanitx es va restringir l’accés rodat al puig de Sant Salvador, un dels punts que previsiblement podia atreure més observadors. A Artà, també es va limitar el trànsit a l’entorn de l’ermita de Betlem i al camí de Caloscamps, davant la previsió d’una elevada afluència de persones.
Però, probablement, una de les històries més singulars del Llevant es va viure a Son Macià.
Allà l’eclipsi no va arribar per sorpresa. Feia dies que ja formava part de les festes.
Les Festes de Son Macià de 2026, que se celebren entre el 31 de juliol i el 15 d’agost, varen adoptar precisament l’eclipsi com a fil conductor de la seva imatge gràfica i del programa. El dissenyador macianer Antoni Febrer va construir bona part de l’imaginari festiu al voltant del fenomen amb un lema que difícilment podia encaixar millor amb l’esperit del poble: «Absolutament res eclipsa Son Macià».
Fins i tot la possibilitat que la meteorologia espatllàs mesos d’expectació entrava dins l’humor macianer: «I si està ennigulat o hi ha xalocot?», es demanava el programa de festes.
I això convertia la coincidència en alguna cosa més que una curiositat de calendari. Mentre Mallorca sencera preparava dispositius especials per a un esdeveniment astronòmic excepcional, un petit nucli del municipi de Manacor l’havia incorporat amb naturalitat a les seves festes, a la seva ironia i a la seva manera de celebrar-se a si mateix.
Quan arribà el moment, però, varen sobrar les explicacions.
La llum va començar a canviar. El paisatge va adquirir un color estrany. Les converses s’aturaren. Durant uns instants, damunt els camps, els pobles i turons, milers de persones varen fer exactament el mateix: mirar cap al cel.
I tal vegada aquesta sigui la imatge que quedarà de l’eclipsi del 2026. No només la del Sol convertit en un cercle negre, sinó la dels marges, parcs, camps de futbol, terrasses i turons plens de gent. La d’una Mallorca que, per una vegada, no necessitava cap pantalla per compartir un esdeveniment. Bastava aixecar els ulls.
Durant poc més d’un minut es va fer fosc.
I, paradoxalment, poques vegades havíem mirat tots tan clarament cap al mateix lloc.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.