Per Llorenç Garrit – Il·lustrador
Ressona a la meva ment una qüestió, no transcendental, però sí recurrent; som jo que tinc mal gust? O bé és el mon de l’art que ha trabucat?
Quan em varen demanar que escrivís un article sobre cultura, tot d’una vengué a inspirar-me la deessa ctònica de la nit i em xiuxiueja a l’orella que ara tenia l’oportunitat de vessar tota la meva disconformitat amb les eleccions artístiques contemporànies per part dels suposats experts en la matèria. Però com que ja fa temps, després d’una intensa recerca personal, vaig trobar el vertader propòsit de la meva existència, que no era d’altre que el de sempre, sigui quina sigui la posició, sempre, fer la contra. Per aquest motiu he decidit parlar de la contra cultura. Així que en aquest article vos presentaré, sempre baix el meu punt de vista total i absolutament subjectiu, el que per a mi és un artista intel·ligent, arriscat, original i sobre tot infravalorat pels grans savis i erudits de l’art. En aquesta primer article parlaré de Pato Conde, un artista més vinculat al món de la vinyeta que al de les típiques exposicions d’obres conceptuals de blanc llenç i punt vermell.
Alguns direu, però, perquè dius artista sí en realitat és un il·lustrador o un dibuixant? Doncs bé, aclarim aquest punt abans de continuar i així ja quedarà escrit per a futurs articles. No crec amb la categorització de les arts de major a menor o de menor a major, a voltes una sola vinyeta immersa dins un còmic de 200 pàgines és molt millor que totes les obres que estan exposades al MOMA de Nova York, així que sí, vull recuperar la paraula artista per els qui realment crec que la mereixen.
Pato Conde, un personatge inquiet, que crea mons imaginaris en els quals ens explica millor la realitat que qualsevol noticiari actual, un individu carregat de creativitat engrillonat per una molt deficient escena cultural, un pensador lliure acorralat dins la seva torre d’ivori, que malgrat tot ens regala el seu talent, tant en forma de vinyetes sarcàstiques, com amb obres escultòriques realitzades amb fang o amb la creació de cartells, fotografies i murals urbans. Una frase que mai oblidaré d’un d’aquets cartells realitzats per Conde deia: El arte es inútil, disfruta de lo inútil.
La destresa de Conde no radica en la complexitat, sinó que més bé tot el contrari, s’ubica dins la grandesa de la ximplesa, la transcripció de pensaments o fets complexes per fer-los arribar a l’enteniment de qualsevol individu, aquesta és la vertadera creació de cultura, la cultura és el poble, l’erudició no va vinculada a l’amuntegament de dades, deien els sintoistes, observar el teu entorn i aprendre d’ell, tant d’un arbre com d’un riu és la vertadera saviesa. Pato observa i ens transmet el resum de la complexitat i a sobre sempre amb un to humorístic. Amb una paleta de colors plans que ha anat personalitzant al llarg de la seva recerca d’un estil propi i original, amb un estudi acurat de l’espai a cada una de les seves creacions, Pato, aconsegueix el que fa la llum per a les arnes, sols que en el nostre cas tan sols som pobres mortals atrets per l’art.
Sí voleu gaudir en viu d’aquest personatge no dubteu en visitar la inauguració que tindrà lloc el proper dia 20 d’abril a les 19:30h a la Sala Maüs de Manacor, ja en parlarem.
