El sistema de protecció de menors del Consell de Mallorca registra actualment una sobreocupació del 1.000 % arran de l’arribada de 226 menors migrants no acompanyats des de principis de l’any 2026. Aquestes xifres mantenen la tendència d’arribades de l’exercici anterior i mostren una acceleració durant les darreres setmanes. Davant aquesta situació, el president insular, Llorenç Galmés, ha reclamat per carta al president del Govern central, Pedro Sánchez, que s’incloguin mesures urgents en la pròxima reunió d’alt nivell entre Espanya i Algèria prevista per al pròxim mes d’octubre.
A la missiva, el Consell sol·licita formalment informació sobre els acords bilaterals que puguin tenir incidència directa sobre l’illa i demana que s’agilitzin les polítiques en origen per prevenir la sortida d’embarcacions irregulars. Pel que fa als menors tutelats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Galmés ha reclamat coordinació amb les autoritats algerianes per identificar les famílies i fer possible la reunificació quan existeixin familiars que se’n puguin fer càrrec. La institució insular recorda que el 29 d’octubre de 2025 ja va sol·licitar oficialment l’inici d’aquests tràmits de retorn sense haver obtingut cap resposta per part de l’Estat.
A més de la cooperació diplomàtica, la institució insular reitera la necessitat que el Govern d’Espanya sol·liciti a la Comissió Europea la intervenció de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) a les àrees litorals de l’arxipèlag per frenar l’activitat de les màfies. Galmés considera que la ruta algeriana cap a les Balears és la que registra un major creixement a Europa i alerta que les illes no poden afrontar en solitari la gestió com a frontera exterior de la Unió Europea.
L’anunci de l’enviament de la carta s’ha realitzat durant una visita al municipi de Ses Salines, una de les zones del litoral mallorquí més afectades per l’arribada d’embarcacions. Durant la trobada amb el batle Guillem Mas, el president insular ha inspeccionat el dipòsit municipal on s’acumulen actualment 8 pasteres abandonades. La presència d’aquestes barques a la costa suposa un cost de retirada per a les arques municipals i genera riscos ambientals per la possibilitat d’abocaments de combustible mentre s’espera la gestió de la Delegació del Govern.
