La presència d’ossos a les ciutats de l’antiga Mesopotàmia formava part del paisatge cultural i social d’aquesta civilització fa uns 4.000 anys, segons han posat de manifest diferents investigacions acadèmiques recents. Encara que aquests mamífers no eren animals autòctons de les planes fluvials compreses entre el Tigris i l’Èufrates, la seva presència era ben habitual com a símbol de prestigi i poder per part dels governants d’aquell període històric.

Els documents administratius i literaris conservats en escriptura cuneïforma, especialment aquells que pertanyen als arxius de la Tercera Dinastia d’Ur, recullen centenars de mencions directes sobre la gestió d’aquests animals. En aquests registres d’ara fa 4.000 anys s’hi detallava de manera rigorosa quina alimentació s’havia de subministrar als exemplars, quins eren els itineraris dels seus trasllats entre diferents ciutats i com s’organitzava la seva participació en espectacles públics.

La procedència d’aquests grans animals se situava principalment a les zones muntanyoses veïnes de la regió. Des d’allà, els ossos eren transportats cap a les grans urbs mesopotàmiques mitjançant el pagament de tributs, com a regals de caràcter diplomàtic o bé per la voluntat expressa dels monarques d’adquirir espècies exòtiques per a les seves col·leccions privades i les cases de feres del palau.

La influència d’aquesta espècie va anar més enllà del simple manteniment en captivitat, ja que la figura de l’os va impregnar la cultura popular i l’art de l’època. L’animal apareix esmentat en diversos proverbis de la tradició oral, servia d’inspiració per a la creació de noms de persones i va quedar immortalitzat en peces artístiques rellevants, com la representació trobada en una lira procedent del cementiri real d’Ur.

Font: Muy Interesante

Imatge il·lustrativa.