Per Carles Grimalt – Explorador Social
Aquell far de les penyes, que s’alçava imponent un cop s’arribava dalt del camí, no només complia la funció de vigilància marítima o punt de referència per als vaixells, sinó que també era un refugi per a aquells que cercaven la tranquil·litat, acompanyats pel so del mar i del vent.
Ella, que apreciava la solitud i la natura, sempre s’havia sentit atreta pel mar i els fars. Ell, cercava aplacar la nostàlgia que l’oprimia el cor, mirant l’immensitat de la mar. Aquell dia de vent i núvols, els seus camins es van creuar, i va sorgir una connexió instantània. Van compartir mirades, converses i somnis junts al far.
Amb l’imminent arribada del vespre, van decidir deixar alguns missatges escrits per ells entre les roques com a símbol d’aquell dia tan especial, sense necessitat de romanticismes ni de promeses exagerades.
Mai es van tornar a trobar, però amb el pas dels anys, van trobar consol en la presència del far.
