“Per què els funcionaris poden gaudir de jornades més curtes mentre el sector privat segueix encadenat a les 40 hores setmanals?”. La nova reducció d’hores per als docents i altres treballadors públics ha reobert una ferida que separa cada cop més el sector públic del privat, i la indignació creix: per què la patronal s’oposa amb tanta força a rebaixar la jornada laboral a la privada?
La resposta és clara i contundent: les patronals, consideren que una reducció generalitzada d’hores sense pèrdua de salari és una amenaça directa a la viabilitat i competitivitat de milers d’empreses, especialment les petites i mitjanes.
La patronal insisteix que qualsevol reducció de jornada s’ha de negociar sector per sector, tenint en compte la realitat de cada empresa i la seva capacitat d’adaptació, i no imposar-se per llei de manera universal. Per això, mentre el sector públic avança cap a jornades més curtes, el privat es troba atrapat en una batalla per la supervivència, amb la patronal aixecant la veu i advertint que una reducció d’hores sense consens podria ser letal per a l’ocupació i la competitivitat.
La fractura entre públic i privat és més visible que mai. Mentre uns celebren més temps lliure i conciliació, d’altres veuen com la seva realitat laboral queda estancada o, pitjor encara, amenaçada. La pregunta és inevitable: fins quan es podrà mantenir aquest doble ritme sense que esclati el conflicte social? volem una societat on la reducció de jornada sigui un dret per a tothom, o una nova font de desigualtat?
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.