Gallines a l’arbre: l’insòlit galliner del solar de Majorica

Cada vespre, quan cau la llum, un espectacle peculiar es repeteix en un solar mig privat, mig municipal: desenes de gallines s’enfilen a les branques d’un arbre nu, cercant repòs. No és cap metàfora surrealista: és la realitat d’una colònia de gallines que, com aus d’un altre món, han decidit viure en vertical, entre cants nocturns, excrements i queixes veïnals.

Un fet curiós: quan dormen, les gallines entren en un estat de repòs profund conegut com a «son unihemisfèric lent«

Els residents de la zona no amaguen el seu malestar. Les aus, que no entenen de límits legals ni de tranquil·litat urbana, si fa falta, surten del solar, passegen pels carrers i, de tant en tant, posen en perill la circulació. A més, els seus excrements acumulats generen males olors, especialment en època de calor. I el cant —persistent, desorganitzat i gens matinal— s’ha convertit en la banda sonora involuntària del barri.

Però, què fan aquestes gallines dormint dalt d’un arbre? Encara que estiguem acostumats a imaginar les gallines dormint dins d’un galliner, aquestes aus tenen un instint natural per dormir en llocs elevats. Això els ve de l’època en què els seus avantpassats salvatges vivien als boscos i s’enfilaven a les branques per protegir-se dels depredadors. Quan no hi ha galliner —o quan les condicions són precàries—, el seu instint es reactiva, i els arbres esdevenen hotel de cinc estrelles.

Un fet curiós: quan dormen, les gallines entren en un estat de repòs profund conegut com a «son unihemisfèric lent«. Això vol dir que només una meitat del seu cervell descansa, mentre l’altra roman alerta per detectar possibles perills. És a dir, dormen amb un ull obert… literalment.

Mentre les autoritats municipals no es decideixin a actuar, aquestes gallines seguiran campant i dormint com si fossin coloms rurals en ple nucli urbà. I potser, si ens ho prenem amb un toc d’humor, fins i tot podem veure-hi una metàfora d’allò que ens envolta: una ciutat on tot és provisional, inclús el galliner.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.