Jo també en som culpable.

Per Carles Grimalt / Explorador social

El proper 4 d’octubre la botiga de comerç just de Manacor S’Altra Senalla tanca les seves portes. Ho farà amb contes, música, rialles i emocions. Però no ens enganyem: el que hi haurà rere aquest comiat és una derrota silenciosa. No tanca perquè sigui un projecte inútil, ni per manca de sentit. Tanca perquè, com a comunitat, no hem sabut —o no hem volgut— donar-li prou suport.

Vivim temps en què tots ens proclamam solidaris. Tothom penja frases boniques a les xarxes, deim que apostam pel petit comerç, per la justícia social, per un món més humà. Però quan es tracta de traduir les paraules en fets, d’anar a comprar una tassa de cafè de comerç just en lloc d’agafar-ne una de qualsevol supermercat, la majoria falla. I aquest buit és el que mata projectes com S’Altra Senalla.

S’Altra Senalla és un símbol. Ens recorda que hi ha maneres de consumir que no exploten persones ni territoris, que hi ha alternatives reals a la lògica del benefici ràpid. Però símbols així són fràgils. No tenen darrere grans capitals, només la força de la gent. I quan aquesta força no basta, tot cau.

Ara farem festa de comiat, i hi haurà paraules d’agraïment i d’esperança. Però convé que també hi hagi un moment d’autocrítica. Que cadascú es demani: què he fet jo per mantenir viu aquest espai? Si la resposta és “poc” o “res”, llavors el tancament no és una notícia externa: és una conseqüència de la nostra pròpia indiferència.

La solidaritat que no es practica és pura decoració. Ens agrada dir que som un poble solidari, però si no fem passes concretes, tot queda en fum. Ara tanca una botiga, demà potser desapareixerà una altra iniciativa comunitària. I cada vegada que això passa, el poble es fa un poc més pobre, no de diners, sinó de valors.

El comiat de S’Altra Senalla hauria de ser una espècie d’alerta. No per quedar-nos en la nostàlgia, sinó per aprendre la lliçó: si volem que hi hagi projectes transformadors, hem de cuidar-los. No basta estimar-los de lluny ni elogiar-los a les xarxes. Cal compromís real. Perquè, al cap i a la fi, un altre món no serà possible si només el proclamam amb la boca petita… i sí, jo també en som culpable.