Els joves de les Illes Balears estan vivint una autèntica emergència social, atrapats en una crisi d’emancipació que sembla no tenir sortida. La realitat és tan contundent que, per primera vegada, hi ha més joves en risc de pobresa que no pas emancipats: només un 15,3% dels joves d’entre 16 i 29 anys han pogut deixar la llar familiar el primer semestre de 2024, mentre que el 15,7% es troba en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta dada, que fa saltar totes les alarmes, reflecteix una situació que va empitjorant any rere any, amb una generació que veu com el futur se li escapa de les mans.
El principal mur amb què topen els joves balears és l’habitatge. Comprar un pis a les Illes requereix l’equivalent a més de 22 anys del salari d’un jove, i llogar és directament inviable: el cost mitjà del lloguer ja representa un 135,9% del sou mitjà juvenil, molt per sobre del límit recomanat i un salt espectacular respecte al 97,8% del 2021. Això vol dir que, fins i tot dedicant tot el sou, un jove no pot permetre’s viure sol. El salari mitjà ronda els 13.000 euros anuals, mentre que els lloguers superen els 1.100 euros mensuals, una combinació explosiva que condemna la majoria a quedar-se a casa dels pares.
La situació és encara més dramàtica per als joves nascuts a les Illes: només un 8,4% ha aconseguit emancipar-se, fet que demostra que molts dels pocs joves independitzats són de fora i ja ho estaven abans d’arribar. Els illencs, en canvi, es troben davant una autèntica muralla de sous baixos, preus desorbitats i manca d’oportunitats. Tot i que un 81% dels joves treballa amb contractes indefinits, el 25% està sobrequalificat per als llocs que ocupa i el 84,7% encara viu amb els seus pares1. Aquesta precarietat laboral i residencial afecta directament la salut mental i la capacitat de planificar el futur: formar una família, tenir una vida social digna o simplement deixar la casa familiar s’ha convertit en un luxe reservat a molt pocs.
Les mesures del Govern, segons el Consell de la Joventut de les Illes Balears, són clarament insuficients. Proposen accions concretes com reduir impostos per comprar el primer habitatge, reconvertir edificis obsolets en pisos públics, millorar les ajudes per cobrir despeses bàsiques i reservar un mínim del 15% del parc públic d’habitatge per a joves. Mentrestant, l’única sortida per a molts sembla ser fer les maletes i abandonar les Illes, en una fugida forçada que posa en qüestió tot el model de societat. Si no s’actua amb rapidesa i valentia, la generació jove balear està condemnada a viure pitjor que els seus pares, sense eines per construir el seu propi futur.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.