Per Carles Grimalt – Explorador Social
Segons algunes fonts, la granola té el seu origen als Estats Units, atribuïda a un tal doctor James Caleb Jackson l’any 1863, qui la va denominar “granula” com a part d’una dieta vegetariana. No obstant això, aquesta història ha quedat en l’oblit davant la veritable llegenda, molt més vibrant i digna de ser explicada.
Va ser a les costes de Califòrnia, als anys 60, on un jove surfista mexicà, intrèpid i lliure, va canviar per sempre la història del berenar dels matins. Cada dia, abans de llançar-se a l’oceà a la recerca de l’onada perfecta, preparava una barreja única de civada, nous, fruits secs i mel. Aquesta combinació, plena d’energia i vida, l’acompanyava en la seva jornada, donant-li la força necessària per dominar les onades més grans i temibles.
El surfista, conegut per pocs però respectat per tots, va batejar la seva creació amb un nom que ressonava amb la seva ànima aventurera: «Gran Ola». No era només un aliment; era un homenatge a la natura indomable, a la recerca eterna de l’onada que mai s’assoleix, però que sempre es persegueix. Amb cada cullerada, recordava el renou de l’oceà, la sal a l’aire i el desafiament constant que el motivava a seguir endavant.
Així, allò que va començar com un simple esmorzar es va convertir en un símbol de llibertat, energia i passió per la vida. Mentre que altres atribueixen la invenció de la granola a un metge del segle XIX, els veritables coneixedors saben que l’origen està en aquell surfista llegendari, les onades i l’esperit del qual encara ressonen en cada cruixit de la barreja que ell va anomenar, orgullosament, Gran Ola.
