Imagina’t llegir un article que pareix informació objectiva sobre una nova iniciativa municipal, però en realitat és contingut pagat directament per l’ajuntament. Aquest és el fenomen creixent del branded content institucional (als mitjans digitals, sol sortir amb un color diferent que els altres articles) que està inundant els mitjans de comunicació, convertint-se en una pràctica que distorsiona la línia entre periodisme i propaganda.
La realitat és escandalosa: els diaris en paper són els majors receptors de publicitat institucional, amb més de 61 milions d’euros obtinguts a nivell estatal. A Manacor, la partida per publicitat superaba els 180.000€ als darrers pressuposts.
El problema fonamental d’aquesta pràctica no és la inversió en comunicació, sinó el seu format i contingut. Aquests espais pagats es presenten sovint com a articles informatius, però només mostren les virtuts i èxits de l’equip de govern. Mai s’hi trobarà una crítica, una anàlisi profunda o un qüestionament de les decisions municipals. És un monòleg institucional disfressat de diàleg ciutadà.
Aquest branded content institucional representa una perversió del periodisme. Mentre els lectors creuen estar consumint informació contrastada i objectiva, en realitat estan llegint un contingut que ha passat pel filtre dels interessos polítics de torn. No hi ha espai per a les veus crítiques o pels efectes negatius de les polítiques municipals.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.