L’any 536 va marcar l’inici d’un dels períodes més difícils i foscs de la història de la humanitat. Una sèrie de grans erupcions volcàniques va llançar una enorme quantitat de partícules a l’atmosfera, un fenomen que va provocar un misteriós enfosquiment del cel i va impedir que la llum del Sol brillàs amb normalitat durant més d’un any a diferents regions del planeta.
Aquest bloqueig de la radiació solar va tenir conseqüències immediates sobre el clima global. Les temperatures van descendir de manera dràstica, la qual cosa va conduir a la pèrdua continuada de les collites i a una posterior fam generalitzada. Les poblacions de l’època, depenents de l’agricultura, es van trobar sense capacitat de reacció davant la manca d’aliments i el canvi sobtat de les condicions ambientals.
Per si aquesta pèrdua de recursos no fos suficient, uns quants anys més tard va arribar un altre element devastador per a la població: el brot de la pesta de Justinià. La propagació d’aquesta epidèmia va colpejar unes comunitats que ja es trobaven profundament debilitades per la fam i la crisi, accentuant el col·lapse demogràfic i la desarticulació de les estructures socials.
Aquest conjunt de calamitats va inaugurar un llarg període de dècades caracteritzat per la inestabilitat climàtica, econòmica i social. És per aquest motiu que nombrosos historiadors i investigadors han qualificat el 536 com un dels pitjors moments de la història per estar viu, un temps en què literalment la llum es va apagar i el món es va submergir en una profunda crisi global.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
