Las apariencias son un atisbo de lo invisible. – Anaxágoras.

Per Llorenç Garrit – Il·lustrador

L’humà i l’experiència vital, capes de cicatrius que es superposen aleatòriament dins d’un subconscient que guarda espai infinit d’emmagatzemat, però desproveït d’una fulla de ruta per escodrinyar, ordenadament, aquesta molsa humida que es manté latent dins del buit.

Qui som i per que som? Søren Kierkegaard deia que, si defineixes una cosa la coartes, la limites, deixa de ser tot el que pot ser per tan sols convertir-se amb la definició d’allò que un entén.

Avui vull parlar d’una experiència viscuda, que m’ha deixat una d’aquestes cicatrius metafòriques, una vivència que és va desenvolupar dins l’espai EsblanK, un lloc conduit per Sara G. Arjona, situat al carrer de Manacor de ciutat. Aquest lloc ha resultat ser pura fantasia, un petit cau de conill amb barret que et transporta a una dimensió desconeguda en el mateix moment que creues l’entrada.

En aquesta ocasió ens oferirien una instal·lació i performance de l’artista internacional zoutezee (Mar Sala Romagosa). La seva proposta titulada Social Keennes explora un camí que va més enllà de la dualitat. Dins la nostra percepció tenim tendència a comparar les coses des de els seus oposats, i degut a això ens oblidem de que aquests oposats tan sols poden existir gràcies a un tercer element, l’entorn. zoutezee ens presenta aquests dos epítoms amb el record de ser i l’anhel de voler ser, però ens anima a escoltar-nos dins l’ara, creant així aquesta tercera cama que sustenta l’experiència.

Al cap i a la fi, no som més que capes d’experiències, algunes que tenim ben presents, d’altres que reconeixem, a voltes, i aquelles que ni tan sols som capaços de recordar.

zoutezee a través de les vibracions ens transporta a aquella dimensió un cop anomenada “Eter”, on tot ocupa el mateix espai-temps, l’ara, un cop més el present, l’efímer moment de realitat. L’Exposició convida a gaudir d’una mena de trilogia dels sentits. Primer les pells confeccionades d’una manera orgànica per l’artista, com a al·legoria del canvi, de l’evolució de l’esser, de la muda. En segon lloc ens trobem la fredor del metall, que vibra, deixant sentir un xiuxiueig de veus dins la llunyania, l’enrenou social, l’HUM de les persones, i per acabar, un vídeo art que reflexiona sobre el que estam disposats a escoltar, de com aquestes capes vitals, d’alguna manera, ens fan decidir que i que no volem sentir.

En definitiva, una experiència immersiva on les freqüències esdevenen protagonistes, on la vibració s’obre camí entre capes de vivències individuals que tan sols per un moment troben l’eix i s’harmonitzen dins d’un mateix present.

Esblank, amb Sara G. Arjona al cap davant, donarà molt que parlar dins del molt de l’art contemporani de l’illa, i si no, ja en parlarem!