Les Illes Balears i Canàries sol·liciten a la Unió Europea un tractament especial per als ajuts agraris

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de les Illes Balears, Joan Simonet, i el seu homòleg de Canàries, Narvay Quintero, han acordat elevar una petició conjunta a les institucions europees. L’objectiu és aconseguir una adaptació dels ajuts de minimis a la realitat específica dels territoris insulars, argumentant que els límits actuals són insuficients per a les seves particularitats.

Els responsables autonòmics defensen que el sector primari a ambdues comunitats pateix sobrecosts estructurals derivats de la llunyania i la fragmentació del territori. Aquesta situació impedeix que les explotacions agràries i pesqueres competeixin en igualtat de condicions amb les produccions del continent europeu, sovint molt més grans i amb menys despeses logístiques.

Simonet ha remarcat la necessitat d’un tracte just que reconegui la capacitat productiva limitada de les illes. Segons el conseller balear, els actuals paràmetres europeus no contemplen adequadament l’estructura de les petites explotacions insulars, que fonamenten el seu model en la qualitat, la proximitat i la generació de valor afegit local.

Per la seva banda, Quintero ha subratllat que la rigidesa actual de les línies d’ajut limita la capacitat de les administracions per donar suport al sector amb l’agilitat necessària. En contextos econòmics complexos, el suport al camp i a la mar es torna una qüestió prioritària per garantir la viabilitat de l’activitat primària a llarg termini.

Dins del marc d’aquesta jornada de treball, la delegació canària ha visitat diversos punts estratègics per conèixer el model balear, com la llotja de Palma i el sistema de cogestió pesquera. Aquest model, en el qual participa més del 70 % de la flota professional, ha estat destacat com a referent europeu per la seva capacitat d’integrar ciència i administració en la conservació dels recursos.

La visita ha servit també per analitzar el funcionament dels canals curts de comercialització i la gestió de cooperatives com Camp Mallorquí i Terracor. S’han abordat problemàtiques comunes com la gestió de l’aigua i els projectes de transformació de productes autòctons, com l’ametlla o la garrova, que representen un eix clau per a la sostenibilitat del sector.