Manacor està a punt de fer un salt demogràfic històric, però l’Ajuntament sembla que no està preparat per assumir el repte. L’arribada als 50.000 habitants no només suposa una xifra simbòlica: implica més demanda d’habitatge, serveis socials saturats i una pressió creixent sobre les infraestructures.
El mercat immobiliari ja està tensionat, amb preus disparats i una manca alarmant d’habitatges de protecció oficial. Moltes famílies, fins i tot amb feina estable, no poden accedir a un lloguer digne i han de compartir habitacions o viure en condicions precàries. Les ajudes municipals són insuficients i el parc d’habitatge públic pràcticament no ha crescut en dècades. A més, el servei de Serveis Socials reconeix que no té recursos d’urgència per a casos de desnonament o persones sense sostre.
L’Ajuntament que va anunciar la creació d’una nova estructura d’Urbanisme per descongestionar el departament i fer front a l’allau de sol·licituds, arriba tard i encara és només una proposta. El creixement de la població ha estat tan ràpid que molts tràmits s’acumulen i la gestió municipal va a remolc de la realitat. El padró en breu arribarà als 50.000 habitants, però la ciutat no té encara les eines ni els recursos per garantir una vida digna a tothom.
Manacor es troba, literalment, entre l’espasa i la paret: o l’Ajuntament reacciona amb decisions valentes i urgents, o el futur de la ciutat pot quedar hipotecat per dècades. Manacor està a punt de creuar una línia vermella que canviarà el seu futur per sempre: la barrera dels 50.000 habitants.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.