Per Carles Grimalt / Explorador Social
Quan va arribar a prop dels 40 anys, Marta es va mirar al mirall i no va reconèixer la persona que hi havia davant. Feia més de deu anys que vivia com una autòmata: es llevava, anava a la feina, tornava a casa, dinava davant la televisió i es ficava al llit per repetir el cicle l’endemà. No recordava la darrera vegada que havia somrigut de veritat o que havia sentit curiositat per alguna cosa. Era com si la seva ànima hagués desaparegut i només quedés una closca buida que funcionava per inèrcia.
La història de Marta no és única. Els estudis psicològics demostren que la pèrdua d’identitat personal és un fenomen cada vegada més comú en la nostra societat, especialment entre les persones de 30 a 69 anys, que representen el 67% de les trucades per crisis emocionals rebudes pel Telèfon de l’Esperança el 2024
Per a Marta, el punt d’inflexió va arribar una tarda d’hivern quan es va adonar que feia mesos que no sentia res: ni alegria, ni tristesa, ni ràbia. Simplement, res. Va comprendre que havia perdut la connexió amb la seva pròpia essència i que calia fer alguna cosa abans que fos massa tard. L’autoconeixement, segons els experts en creixement personal, és el procés de reflexió sobre un mateix que permet recopilar informació sobre com som, què ens agrada, què no ens agrada i com reaccionem davant les situacions de la vida. Aquest procés és fonamental per recuperar la identitat perduda i tornar a sentir-se viu.
El camí de tornada a ella mateixa no va ser fàcil. Com explica la psicòloga MariCarme M. Moliné, estimar-se a un mateix és aprendre a viure, és aprendre a ser feliç per tu mateix. Marta va començar per petites accions: va deixar de veure la televisió durant el sopar i va començar a cuinar plats que li agradaven de veritat. Va recuperar la lectura, una passió que havia abandonat anys enrere. Va començar a caminar per parcs que no havia visitat mai i va redescobrir la bellesa de la natura urbana
Els especialistes en salut mental assenyalen que la recuperació emocional és un procés individual i únic en cada persona, on es fan presents els mecanismes de defensa i d’afrontament davant una pèrdua de qualsevol tipus. En el cas de Marta, la pèrdua era ella mateixa: havia perdut el contacte amb les seves emocions, els seus desitjos i els seus somnis. La teràpia va ser clau en aquest procés. Com explica la psicòloga Olga Coronado, quan una persona està perduda necessita que algú li doni coratge i la doti de valor per veure més enllà de la muntanya d’obstacles que té davant.
El procés d’autodescobriment de Marta va durar gairebé dos anys. Durant aquest temps, va aprendre a escoltar la seva veu interior, va recuperar aficions oblidades i va començar a prendre decisions basades en allò que realment volia, no en allò que creia que havia de fer. Va canviar de feina, es va apuntar a classes de pintura i va començar a cultivar amistats més autèntiques. Cada petit pas era una victòria, cada decisió pròpia era un retrobament amb la seva essència.
Els estudis sobre creixement postraumàtic demostren que, amb el temps, moltes persones poden centrar-se en identificar i potenciar els canvis positius que han experimentat després d’una pèrduda. Marta va descobrir que la seva crisi d’identitat havia estat, en realitat, una oportunitat per convertir-se en una persona més resilient i conscient. Va aprendre a valorar la solitud com un espai de creixement, no com un càstig.
La transformació de Marta reflecteix el que els psicòlegs anomenen «renaixement emocional». Segons els experts, les crisis personals s’han de desmitificar perquè tots les tenim en algun moment o altre, tenen a veure amb el creixement de la nostra consciència i es poden tractar efectivament. En una crisi, les estructures del passat es desfan i n’hem de construir de noves, adaptades a la realitat del present.
Avui, tres anys després d’aquella tarda d’hivern davant el mirall, Marta es desperta cada matí amb curiositat per saber què li portarà el dia. Ha après que conèixer-se a un mateix és un compromís d’introspecció constant, una estratègia que requereix estar atents a com ens sentim i responem davant les situacions personals i laborals. Ha recuperat la capacitat de somriure de veritat, de sentir emocions intenses i de prendre decisions conscients sobre la seva vida.
La història de Marta ens recorda que mai no és massa tard per tornar a connectar amb nosaltres mateixos. Com diuen els especialistes en desenvolupament personal, l’únic fracàs és no ser tu mateix, no mostrar-te tal com ets, no haver intentat allò que sents des de la teva autenticitat. Cada dia tenim l’oportunitat de renéixer, de redescobrir qui som realment i de viure una vida autèntica i plena.
Marta ha tornat a ser ella mateixa, però una versió millorada: més conscient, més resilient i més connectada amb la seva essència. La seva història demostra que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha una llum que ens pot guiar de tornada a casa: de tornada a nosaltres mateixos.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.