Per Llorenç Garrit – Il·lustrador
L’art, com la major part de totes les activitats humanes, està condicionat o més be dirigit per petits grups elitistes, que decideixen qui pot i qui no pot formar part del “mainstream”. Però darrera aquest vel infranquejable per la majoria dels mortals, sense coneguts dins les altes esferes, s’hi deixen la pell una gran quantitat d’artistes amb una creativitat desbordant, petites ombres que just compareixen amb la llum de les veles, minúscules píndoles de genialitat ocultes darrera paravents de fusta corcada.
De blaus, vermells i blancs, va endiumenjar les parets, de colors plans, plens de força i presència, tots ells ensems de haikus reivindicatius, profunds i extremadament viscerals. Aquest exhibició és el que em vaig trobar a la darrera exposició que vaig assistir a la Sala Maüs de Manacor, de l’artista Tià Urrea.
Urrea, es un artista que no es deixa emportar per la moda, ell defensa el seu propi concepte, les seves idees, no provenen del no res, sinó que son conclusions de llargues hores d’investigació cultural i conceptual, i si aquestes no encaixen amb la corrent actual, encara està més convençut de que el que fa, t’he sentit.
Fina és la línia entre l’ego de l’artista que creu que tot el que orxega és vàlid front al creatiu que després d’hores de feina i dedicació és capaç de defensar la seva obra amb la cara ben alta. És un concepte que es mou en aigües avalotades, i que molts de cops dona peu a encimbellar a qui realment no s’ho mereix.
Urrea no només practica l’art de la pintura, és un artista plural, diferents disciplines li piquen darrera l’orella i ell les vol experimentar totes. Música, muralisme, escriptura, escultura o fotografia, totes elles amb una cosa en comú, un rerefons de reivindicació oculta baix capes d’amables formes abstractes.
Quan un accedeix al mon d’Urrea, ja sigui a través d’una cançó o a través d’una obra plàstica, i es deixa emportar de la ma per l’artista, experimenta la deflagració de la realitat, de com tota la matèria transmuta dins la conceptualitat, un pot captar les dimensions del contingut, d’una manera fluida i orgànica.
Tià Urrea, domina el llenguatge de ‘art, les seves obres conceptuals no tenen la necessitat d’anar acompanyades de textos pseudo-intel·lectuals per tal de ser captades, ell sap comunicar el que vol, no crea l’obra i després li cerca explicació, ell la cisella un cop ja ha arribat a la conclusió, una vegada ja ha analitzat el procés, l’entorn i el discurs.
Urrea és un d’aquests artistes en els quals un hi pot creure, gaudiu de la seva obra i …ja en parlarem!
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.