Per Carles Grimalt – Explorador Social
Sembla que a l’Ajuntament de Manacor la política es mou entre equilibris fràgils i decisions inesperades. Tot i la poca sintonia evident entre el PSOE i MÉS, els pressupostos per al 2025 han aconseguit superar el primer escull gràcies a l’abstenció del grup socialista. Aquesta maniobra ha permès l’aprovació inicial dels comptes, però també ha deixat al descobert les esquerdes en una relació que ja fa temps que grinyola.
El PSOE, liderat per Núria Hinojosa, ha optat per no bloquejar els pressupostos, una decisió que han justificat com un acte de responsabilitat cap al municipi. Malgrat això, les tensions amb MÉS són palpables. El partit ecosobiranista, encapçalat pel batle Miquel Oliver, sembla tenir dificultats per mantenir una col·laboració fluida amb els socialistes, fet que es reflecteix en desacords constants sobre temes clau per al futur de Manacor.
Aquest episodi posa de manifest la complexitat de les aliances polítiques locals. Si bé el PSOE ha estat clau en moments decisius, com la investidura d’Oliver, es torna a trobar en una posició incòmoda: entre la crítica a les polítiques del govern municipal i la necessitat de no ser percebut com un obstacle pel progrés del municipi. Aquesta dualitat es fa encara més evident quan es revisen les propostes socialistes per als pressupostos, que inclouen inversions en educació i infraestructures socials.
Fins a quin punt pot resistir aquesta relació si les diferències no es resolen? I quines conseqüències tindrà aquesta dinàmica en el futur?
El que és clar és que els ciutadans de Manacor esperen solucions reals als seus problemes quotidians. Les disputes internes entre partits poden acabar passant factura si no es tradueixen en accions concretes i efectives. És hora que els representants polítics deixin enrere les rancúnies i treballin junts pel bé comú. Manacor no necessita més tensions; necessita lideratge i compromís.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.