Son Amonda perd més de 60 places d’aparcament en un sol dia: indignació veïnal!

La indignació creix a Inca després que més de 60 places d’aparcament hagin desaparegut com per art de màgia al barri de Son Amonda. Aquesta vegada, no es tracta d’un rumor: són els propis veïnats els qui, sumats a la denúncia pública del Partit Popular d’Inca, assenyalen directament l’Ajuntament per una actuació que ha transformat una necessitat bàsica en una preocupació diària. La decisió de redissenyar els escocells per plantar arbres, ampliant-los sense ajust a la realitat ni al projecte aprovat, ha derivat en una retallada d’espais per estacionar tan gran que ja s’han registrat més de seixanta cotxes menys a la zona. El portaveu popular, Pedro Mas, recorda que el document de l’equip de govern preveia escocells molt més petits, de 2×2 metres; però el que s’ha fet, amb forats de fins a 2×5, ha agreujat la situació d’un barri amb històric dèficit d’aparcament.

Els residents descriuen el nou paisatge d’asfalt com a caòtic: voravies mal instal·lades que, segons informen, ja han provocat canvis costosos de rodes a diversos veïnats, mentre l’equip de govern defensa la creació de nous aparcaments dissuasoris que “en cap cas compensen la pèrdua”, segons denúncia el PP. Mas insisteix que aquestes mesures d’“improvisació” han estat adoptades sense oferir cap alternativa prèvia real, una idea que ressona fortament en el barri: “Els problemes que ja existien ara s’han multiplicat, i tot per una intervenció precipitada que, lluny de millorar el dia a dia, l’ha empitjorat de manera palpable”.

El conflicte, que ha posat sobre la taula la manca de consens i diàleg amb les persones afectades, s’ha convertit també en un debat obert sobre la gestió urbanística a Inca. El PP reclama una rectificació immediata i exigeix que es torni a una planificació responsable, que doni prioritat a solucions útils sobre experiments sense fonament. Mentrestant, la realitat és que centenars de famílies es veuen atrapades en una guerra de places i cotxes, provocada per una transformació que ningú havia demanat amb aquest abast.

Aquesta història deixa oberta una pregunta inquietant: quant de temps hauran de suportar els veïns decisions urbanístiques allunyades de la realitat quotidiana?