Tal dia com avui, diumenge 25 d’octubre de 1349, tingué lloc a la sortida de Llucmajor, a l’indret conegut d’ençà d’aquell matí com es Camp de sa Batalla, l’enfrontament decisiu en què les tropes de Pere el Cerimoniós derrotaren l’exèrcit de Jaume III de Mallorca. Les forces reials d’Aragó, dirigides pel governador Gilabert de Centelles i reforçades amb contingents sards comandats per Riambau de Corbera, barraren el pas al monarca mallorquí cap a Ciutat. Enmig de la lluita, uns peons feren caure Jaume III i un almogàver de Borriana li tallà el cap. A més, foren fets presoners el seu fill d’onze anys, Jaume IV, que resultà ferit a la cara, la seva filla Elisabet i la reina Violant de Vilaragut.
El context d’aquest xoc armat arrencava d’anys enrere. Pere el Cerimoniós havia anat acumulant greuges legals contra el seu cunyat i vassall Jaume III fins que el 1343 el declarà culpable i l’envaí, conquerint l’illa devers la primavera d’aquell any. Desposseït dels seus estats i refugiat a Avinyó, Jaume III organitzà una expedició de retorn amb tropes fidels, provençals i llenguadocianes, finançada amb el dot del seu casament amb Violant de Vilaragut, el suport del papa Climent VI i els doblers del primer pagament per la venda de Montpeller. L’estol arribà al cap de Formentor l’11 d’octubre i, després de passar per indrets com Pollença, Alcúdia, Muro, Sineu i Porreres, Jaume III féu nit a Llucmajor abans de la topada definitiva.
Aquest fet es recorda perquè la mort de Jaume III comportà la reincorporació definitiva de tots els territoris de la Corona de Mallorca a la Corona d’Aragó, consolidant allò que s’havia estipulat al Jurament de la Unió.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
