Tal dia com avui, el 10 de novembre de 1653, va finar a Palma el bisbe i virrei de Mallorca Tomàs de Rocamora, una de les figures més rellevants del segle XVII a l’illa. Nascut a Oriola l’any 1596, ingressà a l’orde de Sant Domènec i es va formar a Saragossa. Destacat professor de Teologia i hàbil polemista, va protagonitzar episodis de gran rellevància internacional, com el Capítol general de Gènova de 1642, on encapçalà la protesta contra la facció francesa i fou elegit breument mestre general de l’orde dominic.
Aquestes qualitats i els serveis prestats a la Corona van fer que el rei Felip IV el proposàs com a bisbe de Palma, del qual prengué nomenament el 14 de novembre de 1644. Un any més tard, el monarca el va nomenar virrei de Mallorca. Durant nou anys de govern episcopal i polític, Rocamora destacà per la seva gran caritat envers els més pobres i per la seva bondat amb tots els qui s’hi adreçaven. Mirau com la seva petjada va ser fonda a la societat de l’època.
El seu fet més recordat a l’illa fou la seva mediació decisiva per pacificar les tensions entre els bàndols nobiliaris de Canamunt i Canavall. La coneguda com a pau de Rocamora (1645) aconseguí reduir temporalment les hostilitats i facilità que molts de cavallers implicats s’incorporessin a les campanyes militars a Catalunya i Itàlia. Després de traspassar envoltat d’un ampli reconeixement, va ser sepultat, segons la seva voluntat, a l’església del Reial Convent de Predicadors de Palma.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
