Tal dia com avui, el 17 d’octubre de 1740, va néixer a la possessió de Son Baró, al terme de Sant Joan, en Melcior Jaume Vallespir, conegut posteriorment com a fra Lluís Jaume Vallespir. Fill de dos conreadors, en Melcior Jaume i na Margalida Vallespir, va fer els primers estudis al Convent de Sant Bernadí de Petra. Va entrar a l’orde dels franciscans l’any 1760 i fou ordenat prevere el 1764 al Convent de Sant Francesc de Palma, on va exercir de lector de filosofia entre 1765 i 1770.
El març de 1769 s’embarcà a Palma cap al Col·legi Apostòlic de San Fernando, a Mèxic. Després d’una travessia molt pesada, a la tardor fou enviat a Califòrnia integrat en el grup de setze frares de Juníper Serra. Fra Lluís va aprendre ràpidament la llengua dels indígenes (l’anomenat «dieguino» o kumeyaay) i hi va escriure un catecisme. Va traslladar la missió per mor de la falca d’aigua i per evitar el mal exemple dels soldats espanyols cap als nous cristians. Allà va convertir les terres ermes en un hort acurat i va pujar una guarda de més de tres-cents caps de bestiar, a més de formar grups de catequistes i una escolania de cant gregorià.
La seva vida va acabar tràgicament la nit del 4 al 5 de novembre de 1775, quan un grup devers 600 indis va atacar i incendiar la missió. En sortir a saludar-los dient «Hijos, Amar a Dios», el despullaren, li tiraren devers 18 fletxes i li esclafaren la cara amb garrots i pedres. Fra Lluís és recordat per la seva tasca evangèlica i el seu final. L’Ajuntament de Sant Joan el va proclamar fill il·lustre el 1935, i el de Palma el va nomenar fill predilecte el 1786, on se li dedicà un carrer l’any 1942.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa generada amb IA.
