Tal dia com avui, el 27 d’octubre de 1914, va morir a Ciempozuelos (Comunitat de Madrid) l’escriptor i assagista mallorquí Damià Isern i Marcó, conegut per la seva rellevant figura com a teòric del regeneracionisme espanyol, neo-tomista i tradicionalista catòlic. Nascut a Palma l’any 1852, Isern va començar els seus estudis de teologia a la seva ciutat natal, tot i que finalment els va abandonar per a llicenciar-se en Dret i Filosofia per les Universitats de Barcelona i de València.
Posteriorment, va fixar la seva residència a Madrid, on va iniciar la seva activitat política i periodística. En un primer moment es va afiliar al Partit Carlista i va fer de redactor del periòdic El Siglo Futuro. Tanmateix, no va tardar a deixar el carlisme per a passar a formar part dels anomenats «mestissos» o mixts, un grup proper al carlisme però amb una certa vena liberal. En aquesta etapa, va exercir com a director del diari La Unión Católica, des d’on va mantenir sonades disputes amb integristes, conservadors i liberals.
La seva trajectòria intel·lectual el va dur a ser escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el 29 de gener de 1895. Més endavant, a les eleccions generals de 1896, fou elegit diputat a Corts pel districte d’Alcántara, a la província de Càceres. Isern, que va viure al carrer de La Palma del barri madrileny de Malasaña, va ser una figura respectada per Leopoldo Alas «Clarín» i es va cartejar amb Miguel de Unamuno, Ramón Menéndez Pidal, Joaquín Costa o José María de Pereda. Autor d’obres destacades com Del desastre nacional y sus causas o Oligarquía y caciquismo, va traspassar finalment al psiquiàtric de Ciempozuelos.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
