Tal dia com avui de 1916 va traspassar a Barcelona l’escriptor pollencí Ramon Picó i Campamar, una figura clau de la cultura i del catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX. Nascut a Pollença l’any 1848 en el sîn d’una família humil, el 1859 es va traslladar a Barcelona quan tenia tan sols onze anys, ciutat on el seu germà Miquel estudiat pintura.
A la capital catalana va desenvolupar una intensa vida intel·lectual i literària. Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya, entitat que presidí el 1873, i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana el 1881. Així mateix, col·laborà a La Renaixença i fou premiat en moltes edicions dels Jocs Florals de Barcelona, fins a esser nomenat Mestre en Gai Saber l’any 1885. Després de passar per períodes de dificultat i estat depressiu a causa de la seva precària situació econòmica, el 1889 entrà a treballar com a apoderat d’Eusebi Güell, qui el va introduir en el món del catalanisme.
Picó i Campamar va tenir un paper de primer ordre en la redacció de les Bases de Manresa el 1892, on s’encarregà de defensar la base quarta, la qual promulgava la llengua catalana com a única oficial. Més endavant, entre el 1900 i el 1902, presidí el Centre Excursionista de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès. Com a autor, destacà en la poesia, el teatre —amb obres com Garraf o La filla del segador— i l’assaig.
Pensau en la importància del seu llegat: l’any 2016 l’Ajuntament de Pollença va proclamar l’Any Picó i Campamar per commemorar el centenari de la seva mort. Recordau avui el seu compromís amb la llengua i la cultura.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
