Tal dia com avui, el 20 d’octubre de 1930, va traspassar a Madrid el militar, polític i noble mallorquí Valerià Weyler i Nicolau a l’edat de noranta-dos anys. Nascut a Palma el 17 de setembre de 1838, Weyler fou marquès de Tenerife, duc de Rubí i gran d’Espanya. La seva trajectòria castrense el va dur a ocupar càrrecs de gran rellevància, com ara capità general de Mallorca, Canàries, les Filipines, Catalunya i Cuba, a més de ser ministre de la Guerra en tres ocasions i ministre de Marina.
El fet pel qual és més recordat, tanmateix, és el seu paper com a capità general de Cuba des del febrer de 1896, quan fou enviat per sufocar la insurrecció independentista de José Martí i Máximo Gómez. Durant aquest conflicte va aplicar la polèmica política de la Reconcentració, obligant la població rural de l’occident cubà a tancar-se en camps. Aquesta mesura provocà la pèrdua de collites, fam generalitzada i malalties a causa de les pèssimes condicions higièniques. Es calcula que més de 300.000 civils varen morir com a conseqüència d’aquesta estratègia repressiva, la qual va generar un fort rebuig internacional i la reacció de la premsa nord-americana.
Al llarg de la seva vida, Weyler també va destacar per la seva intervenció a Santo Domingo, per la lluita contra els carlins i per la dura repressió dels altercats durant la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909. En els seus darrers anys, oposat a la dictadura de Primo de Rivera, va mantenir la pressió sobre el rei Alfons XIII fins poc abans de la seva mort. Pensau en la figura d’aquest militar per entendre la complexitat i l’impacte de les seves accions en la història d’Espanya i d’Amèrica.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
