Tal dia com avui, el 15 d’octubre de 1934, va néixer a Palma Miquel Duran i Pastor, qui amb el pas dels anys esdevendria un destacat historiador i polític illenc. La seva trajectòria acadèmica s’inicià a l’Estudi General Lul·lià de Ciutat, on cursà filosofia i lletres, per després llicenciar-se en història a la Universitat de València i obtenir el doctorat a la Universitat de Barcelona. En els seus començaments exercí el magisteri a diverses escoles de Palma, abans de vincular-se definitivament al món universitari.
L’any 1973 aconseguí plaça de professor a la Universitat de les Illes Balears i, devers una dècada més tard, el 1983, hi obtingué la càtedra d’història. A més de formar part de la Junta Gestora de la UIB i d’actuar com a magister de la Maioricensis Schola Lullistica del CSIC, fou membre de la Reial Acadèmia de Doctors. En la seva faceta investigadora publicà obres de referència dedicades al romanticisme musical, als efectes de la revolució de 1868 a Mallorca, al bisbe solleric Bernat Nadal i Crespí i a la postguerra mallorquina entre 1941 i 1945.
Duran Pastor també jugà un paper decisiu en la política de la Transició. S’inicià com a tinent de batle i regidor de cultura a l’Ajuntament de Palma entre 1974 i 1978. Posteriorment encapçalà el Partit Liberal a les Balears i presidí la UCD a l’arxipèlag, essent elegit diputat a les eleccions generals de 1977 i 1979. Com a membre actiu de la Legislatura Constituent, secretari de l’Assemblea de Parlamentaris i conseller d’interior del Consell General Interinsular, va rebre el 1988 la Medalla al Mèrit Constitucional. Recordau la seva figura com a testimoni clau de la història i de la consolidació autonòmica balear.
Font: Viquipèdia (CC BY-SA)
Imatge il·lustrativa.
