Les autoritats de Bolonya varen fer rebaixar la torre Garisenda devers dotze metres entre 1350 i 1353 per reduir el risc que s’esbucàs. La construcció medieval, situada al centre de la ciutat italiana, s’havia inclinat fins al punt que es va decidir eliminar una part de l’estructura per intentar conservar la resta.
La torre s’havia aixecat a començament del segle XII i arribava originalment als 60 metres d’alçària. Eren temps de creixement econòmic i urbà, en què les famílies més poderoses de Bolonya competien per fer visible la seva riquesa amb edificacions elevades. A més de servir per defensar-se, les torres expressaven el prestigi dels seus propietaris.
Amb el temps, però, la Garisenda es va anar desviant de la vertical. L’explicació generalment acceptada atribueix aquesta inclinació als assentaments desiguals dels fonaments i del terreny. La intervenció del segle XIV la va deixar en devers 48 metres: havia perdut aproximadament una cinquena part de l’alçària, però continuava inclinada.
Abans que la retallassin, Dante Alighieri ja n’havia deixat un testimoni literari a la Divina comèdia. En el cant XXXI de l’Infern, compara el gegant Anteu quan s’inclina amb la impressió de mirar la Garisenda des de baix mentre els niguls passen per damunt. Aquest moviment pot fer semblar que la torre es decanta encara més. El poeta va morir el 1321, dècades abans de les obres.
Segons recull Muy Interesante, els estudis tècnics situen el desplaçament de la part superior respecte de la vertical en devers 3,3 metres. La seva silueta contrasta amb la de la torre veïnada, l’Asinelli, que arriba aproximadament als 97 metres.
Una llegenda sosté que la varen construir torta expressament perquè destacàs, però els estudis estructurals no avalen aquesta versió. Les investigacions també han documentat deteriorament als blocs de selenita de la part inferior, alterats per la humitat i pels efectes d’incendis antics, factors que ajuden a entendre els problemes de conservació de l’edifici.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
