Un estudi científic publicat el 8 d’octubre de 2026 a la revista Science ha ofert noves pistes sobre el motiu pel qual els cans de raça gran tenen una esperança de vida inferior a la dels exemplaris més petits. L’anàlisi de l’ADN de 894 canins demostra que els animals de major grandària pateixen un envelliment molecular més accelerat, un fenomen que contrasta amb el que s’observa habitualment en la majoria d’altres espècies de mamífers, on els individus de major mida solen tenir una major longevitat.
Els investigadors varen analitzar els patrons de metilació de l’ADN, un procés biològic que afegeix grups químics a la seqüència genètica sense modificar-ne l’estructura base. Amb aquestes dades varen elaborar un anomenat rellotge epigenètic per determinar l’edat biològica dels animals. Mitjançant aquest mètode, l’equip científic va comprovar que el ritme d’envelliment no avança de la mateixa manera en tots els exemplaris i que els cans de mida gran perden a major velocitat certes marques protectores.
La clau d’aquest procés es troba en unes marques químiques que ajuden a mantenir inactius els anomenats elements transponibles o gens saltarins, fragments d’ADN capaços de duplicar-se i inserir-se en altres regions del genoma. Si aquests mecanismes de control es desactiven, poden interferir en la funció d’altres zones genètiques. En els cans grans, la pèrdua accelerada d’aquesta protecció podria afavorir l’aparició de danys cel·lulars, tot i que els autors del treball remarquen que encara no s’ha demostrat una relació de causa i efecte directa amb la seva menor durada de vida.
Així mateix, la recerca conclou que existeixen associacions clares, però no una explicació definitiva. Factors com la genètica pròpia de cada raça, la velocitat de creixement o la predisposició a determinades malalties també juguen un paper rellevant en la durada de la vida dels canins, per la qual cosa seran necessàries noves investigacions per aprofundir en aquests mecanismes.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
