L’enginyer i matemàtic grec Heró d’Alexandria va descriure durant el segle I dC el disseny d’un dispositiu capaç de subministrar aigua de manera automàtica en introduir-hi una moneda. Aquest mecanisme, inventat fa prop de 2.000 anys i recollit en l’obra Pneumàtica, s’utilitzava en els santuaris religiosos de l’antic Egipte sota domini de l’Imperi Romà per dispensar aigua destinada als rituals de purificació sense necessitat que cap persona n’atengués el funcionament de manera continuada.
El mecanisme destacava per una extraordinària senzillesa basada únicament en principis físics i mecànics, sense recórrer a fonts d’energia complexes. A l’interior del recipient, un dipòsit d’aigua romania tancat per una vàlvula. Quan el fidel dipositava una moneda per una escletxa superior, la peça de metall caia directament sobre un dels extrems d’una petita palanca. El mateix pes de la moneda feia caure aquest costat i aixecava l’altre extrem, el qual estava connectat al tancament de la vàlvula, permetent així que el líquid eixís per un conducte exterior.
La durada del subministrament depenia directament del moviment de la peça metàl·lica. Després d’uns instants, la moneda lliscava fins a caure definitivament al fons del dipòsit, cosa que feia que la palanca recuperàs la seva posició inicial. En aquell moment, la vàlvula tornava a descendir i aturava la sortida d’aigua de forma automàtica, deixant l’aparell a punt per a la següent utilització.
Tot i que no es conserva cap giny original d’aquella època i no es pot determinar si el seu ús fou habitual en els temples de fa 20 segles, les instruccions tècniques conservades en còpies posteriors han permès reproduir el mecanisme amb exactitud. En el mateix tractat, l’autor va incloure altres invents basats en la pressió de l’aire, la calor o el vapor, com un sistema per obrir les portes d’un temple en encendre foc sobre un altar o la coneguda eolípila, una esfera que girava per la força del vapor.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
