Agenda del desig: el sexe programat triomfa entre les parelles modernes

Cada vegada són més les parelles que han deixat de banda la idea del sexe espontani per passar-lo a programar com una cita més a l’agenda. Res d’improvisar: tot al Google Calendar amb alarma i tot. Pot semblar estrany, fins i tot fred, però darrere d’aquesta tendència hi ha una resposta a un problema real: la falta de temps i les vides accelerades que deixen poc espai per a la intimitat.

La «recessió sexual» és un fenomen que estudis recents confirmen: tant joves com adults tenen menys relacions sexuals que abans. La raó? L’estrès laboral, les llargues jornades, els fills, i fins i tot la sobreexposició a pantalles i xarxes socials que consumeixen l’energia i el temps que abans es dedicava a la parella. En aquest context, programar quan tenir sexe no és una imposició, sinó una estratègia per recuperar el plaer i la connexió. Segons l’estudi Relationship & Intimacy 2024, un 14% de les parelles casades ja ho fa, i aquestes mostren un grau superior de satisfacció sexual.

El que abans semblava antinatural, ara molts ho veuen com una forma d’assegurar-se que la intimitat no quedi oblidada enmig de la voràgine diària. Les parelles preparen aquests moments amb anticipació, s’envien missatges coquets durant el dia i creen una atmosfera que fa que el desig es vagi encenent fins al moment de trobar-se. No es tracta de programar una obligació, sinó de reservar un espai prioritari per a la relació, segons expliquen terapeutes i sexòlegs.

Però programar el sexe també té els seus riscos: si passa a ser una obligació o genera ansietat, el desig pot morir. El secret està a fer-ho amb calma, sense pressió i amb elements de joc i sorpresa. La intimitat no és només sexe; pot ser una conversa profunda, un massatge o simplement un espai per connectar allunyats de les urgències del dia a dia. Així, programar pot ser una oportunitat per cuidar-se mútuament sense renunciar al romanticisme ni a l’energia de la relació.

El sexe planificat és una adaptació als nous temps. No mata la passió, sinó que la pot revifar quan s’entén com una mostra d’intenció i cura, no com un deure més a afegir a l’agenda. En un món que no deixa respirar, reservar temps per a la intimitat és una forma d’estimar i de no deixar que el ritme frenètic s’emporti allò que més importa.