Així es malgasten els diners públics al teatre de Manacor.

El teatre municipal de Manacor es troba en una situació límit: cada factura aprovada en la darrera acta publicada el 14 de juliol ( darrera acta pública que es pot veure a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament ) du estampada una objecció per part de l’interventor. Mentrestant, la regidoria de Cultura amb Ferran Montero al capdevant sembla mirar cap a una altra banda, incapaç de posar ordre a una institució que hauria de ser exemple de transparència i eficàcia. Aquest descontrol administratiu provoca que els doblers públics es gestionin de manera opaca i poc rigorosa, i ho demostren números i fets difícils de justificar.

Un preu desorbitat per una feina que podria assumir perfectament la cap de premsa de l’Ajuntament: enviar correus electrònics i anunciar els espectacles a les xarxes socials

No deixa de sorprendre, per exemple, que en ple 2025 s’hagi de contractar algú únicament per gestionar les xarxes socials i l’enviament de correus electrònics del teatre i de l’auditori municipal —una despesa que clama al cel i que posa en evidència una gestió antiquada i allunyada de la realitat digital actual. Si entrem en detalls, resulta insultant per als ciutadans que veuen com una simple feina administrativa es converteix en una factura més a pagar amb diners de tots.

Gairebé 12.000 € anuals només pel sistema de venda d’entrades online. Una despesa exagerada, tenint en compte les moltes alternatives més econòmiques que hi ha al mercat.

I això no és tot: gairebé 12.000 euros anuals s’esfumen únicament per tenir un sistema de venda d’entrades online. Una despesa desorbitada si tenim en compte la multitud d’opcions més econòmiques —i igualment funcionals— que hi ha al mercat. Aquesta manca de voluntat per optimitzar recursos i cercar alternatives més sostenibles és un símptoma clar d’una gestió desconnectada de les prioritats. Tot plegat, sumat a altres factures que trenquen tota lògica de control, com serveis reiterats d’il·luminació o material de manteniment, mostra un panorama preocupant.

El teatre municipal mereix un lideratge decidit i valent, una regidoria que sàpiga marcar el rumb i defensar l’interès públic amb fets, no amb excuses. La realitat de Manacor exigeix solucions: menys despeses superflues, més transparència i, sobretot, una gestió moderna i eficient, allunyada de pràctiques impròpies d’una institució que vol ser referent cultural del municipi.